El gimnàs d’en Hans

Ara que un Hans, en Hans-Die­ter Flick, ha revo­lu­ci­o­nat el ves­ti­dor del Barça, vol­dria recor­dar com un altre Hans, en Gam­per, el va fun­dar ara fa 125 anys con­jun­ta­ment amb una colla de suïssos, angle­sos i fran­ce­sos al gimnàs Soler de Bar­ce­lona. Situat en un cul-de-sac entre el car­rer Pin­tor For­tuny i Montjuïc del Carme, a Ciu­tat Vella, un jove Hans Gam­per s’hi va atan­sar amb la idea de fer esgrima. Quan Gam­per va arri­bar a la ciu­tat va viure amb el seu oncle, Emile Gais­sert, un assidu dels ser­veis de bany a domi­cili que ofe­ria als cli­ents adi­ne­rats. El gimnàs dis­po­sava d’una flota d’ope­ra­ris que cada matí car­re­ga­ven banye­res i bom­bo­nes d’aigua en car­ru­at­ges de cavalls per anar a fer el ser­vei de bany a domi­cili, i Gais­sert se’l podia pagar. El gimnàs de Manel Soler, que era també la seu social de Los Depor­tes, una revista espor­tista set­ma­nal, impul­sava i orga­nit­zava actes i com­pe­ti­ci­ons de diver­ses dis­ci­pli­nes, com l’esgrima o el fut­bol. I va ser l’oncle que va enca­mi­nar el seu nebot, un espor­tista de cap a peus, a visi­tar aquell esta­bli­ment. Allà va con­tac­tar de seguida amb d’altres fut­bo­lis­tes estran­gers que tre­ba­lla­ven a la ciu­tat. Gam­per va fer ser­vir les pàgines d’aque­lla revista d’edu­cació física i cul­tura naci­o­nal, tal com es podia lle­gir sota la capçalera, per publi­car-hi un anunci amb la volun­tat de con­vo­car tots els afi­ci­o­nats al fut­bol per cons­ti­tuir un equip, prac­ti­car aquell esport i com­pe­tir. I el pri­mer equip con­tra qui es va enfron­tar va ser el Fut­bol Club Català, fun­dat en un altre gimnàs, el Tolosa de Jaume Vila. Tot i inten­tar-ho, Gam­per i els seus amics no van poder jugar mai a la dis­ci­plina del FC Català perquè era un equip que no adme­tia estran­gers, només hi podien jugar cata­lans. Que pro­fes­ses­sin una altra religió, la pro­tes­tant, tam­poc els ho va faci­li­tar. Amb els anys, però, el club que s’ha con­ver­tit en un dels més grans del món és aquell que va néixer en aquell gimnàs més obert de mires que va aco­llir en Hans.