Girem full

Salvador Illa i el PSC no han entès que quan girem el full d’un llibre el relat segueix viu. El canvi de pàgina ni tan sols implica de manera obligada que encetem un nou capítol. Tampoc és cap aturada. Al contrari. La majoria de cops l’acció de moure la plana es fa amb el desig vehement de llegir més per saber com continua l’argument, l’escena, un diàleg o una descripció. Només en els diaris i publicacions de continguts efímers, el canvi de full implica passar a un altre tema, notícia o secció, però així i tot la majoria de coses publicades tenen una continuïtat futura. Tot torna o evoluciona cap a nous estadis, malgrat que girem fulls.

El 13 de desembre es compliran 15 anys de la primera onada de consultes sobre la independència de Catalunya que, seguint l’exemple d’Arenys de Munt, es van fer a 166 municipis catalans. Osona va ser la comarca amb més èxit. Més de 2.000 voluntaris coordinats per la plataforma Osona Decideix van impulsar un referèndum d’autodeterminació modèlic a 34 municipis de la demarcació. Cent periodistes acreditats a Vic, alguns de mitjans com BBC, Le Monde o Libération, van cobrir una jornada sense incidents.

“Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret independent democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”, deia la pregunta dirigida a tots els majors de 16 anys empadronats. Uns 400 col·laboradors van fer guàrdia la vigília per evitar sabotatges. A la comarca, el sí va obtenir el 97% dels vots; el no, un 2%, i els vots en blanc, un 0,7%. La participació va ser d’un 41%, una xifra notable per ser una consulta no vinculant i semblant al referèndum sobre la constitució europea que ningú va qüestionar.

És cert que l’expressió “girar full” també es fa servir per oblidar alguna cosa i ocupar-se d’una altra. Tanmateix, és evident que els catalans hem girat full d’aquelles consultes, ja que els escenaris i els actors d’ahir han canviat com un mitjó. El director executiu d’Osona Decideix, Alfons López Tena, ha passat d’un discurs esperançat i proindependència a pronosticar que això “mai” succeirà. Tampoc se situa en un primer pla polític l’actual president del FC Barcelona, Joan Laporta, que el 2009 va ser a la campanya del sí.

Hem girat full perquè ja no llegim tants editorials ni articles sobre el dret a decidir, perquè ja no venen a Osona observadors internacionals i perquè les entitats no es defineixen en públic en aquesta qüestió. Girat el full del 13-D simbòlic, van venir les macromanifestacions de la Diada, la Via Catalana del 2013 i el referèndum del 2017; amb la repressió inhumana posterior, el 155, els presos, l’exili i l’amnistia. Crec que la història tornarà, malgrat que el relat independentista no tingui avui cap horitzó nítid, com passa a Vic quan hi ha boira. El PSC ignora que el relat històric no es pot capgirar així per caprici i com si res hagués existit. El llibre èpic d’un poble tossut que va posar les urnes un 1 d’octubre no pot tancar-se en fals amb un discurs tan trist i submís.