Estats de gràcia

Vam fer una entranyable trobada familiar a l’Hostal de la Granota, a Sils. Aquest restaurant, ubicat en una masia del segle XVII, va emmarcar uns quants àpats de la nostra infància i joventut, perquè era el preferit dels pares. A l’entrada, es manté una llarga peça de fusta amb un mosaic de claus de ferro que componen les lletres de l’hostal. Connexió instantània amb el passat. Vam saludar en Josep Maria, que menjava per dinar patata i bròquil amb una cervesa al costat de la gran llar de foc de l’antiga cuina, i la seva dona, la Maria, que posava bé algunes de tantes granotes que decoren el negoci, ara conduït pels fills. Amb els llavis pintats de nostàlgia, ens vam asseure de nou al voltant d’aquelles afectuoses tovalles de quadres blancs i vermells. No ens vam atrevir amb les cèlebres granotes arrebossades amb all i julivert que fascinaven el pare, però constatem que les costelles de cabrit, també arrebossades, continuen sent delicioses. Vam beure amb el porró de vi, vam comprar loteria, i de postres, un plat de nata i nous. A taula érem tot dones, d’entre cinquanta i noranta anys, dones que agraïm veure com darrere nostre hi ha una generació jove que s’està atrevint a trencar els nostres silencis, les nostres vergonyes, les nostres pors. Dones que ens estan ensenyant el que és un sí i el que és un no. Dones que ens ajuden a valorar el que transmeten treballs cinematogràfics com Querer. Perquè nosaltres venim de veure El diari de Bridget Jones i riure molt quan l’atractiu i poderós Daniel Cleaver (Hugh Grant), cap de la protagonista, que interpreta Renée Zellweger, li envia correus electrònics fent broma de la seva minifaldilla i l’escot i li grapeja el cul a l’ascensor. I no, no fa gràcia. No. Fa. Gràcia. Però també som dones que ens agrada l’art del flirteig, que ens diguin que estem guapes, i dir-ho. Sabem que a la vida es cometen molts errors, i que cal denúncia i cal condemna, com calen el perdó i les segones oportunitats. Sabem que tot costa molt i com que sovint som un mar de dubtes i contradiccions, és molt important divertir-se. De manera que ara que ja tenim aquí els famosos, celebrats, polèmics, desitjats, detestats i tradicionals sopars de Nadal, que siguin ben profitosos. I si de cop i volta us trobeu menjant magreig d’ànec, que sigui perquè ho desitgeu a fons.