Ni un patinet!
Fa una setmana aquest diari va publicar un reportatge sobre l’estigmatització de l’ús dels patinets. En l’article es plantegen tots els problemes i també les virtuts –que n’hi ha– que comporten aquests vehicles de mobilitat personal, als quals hem d’afegir d’altres menys populars com ara el monocicle i el segway, un vehicle giroscòpic format per una plataforma amb dues rodes i un manillar, conduït per balanceig. Els vianants som els que més ens queixem i temem l’ús que fan determinats usuaris dels patinets. La llista de greuges inclou anar per la vorera, per zona de vianants, saltar-se semàfors, circular contra direcció, fer servir el mòbil, viatjar-hi dues persones, anar amb auriculars, manipular-lo per anar més ràpid,... Tanmateix, els patinets elèctrics són uns vehicles assequibles per a moltes persones que s’han de desplaçar i no es poden permetre un vehicle a motor. Són sostenibles i necessaris, però per culpa d’una minoria de brètols el col·lectiu està estigmatitzat. El principal problema és que no hi ha una regularització comuna. Els ajuntaments aproven ordenances que varien d’un poble a l’altre i la direcció general de Trànsit prepara una normativa que inclou l’obligatorietat del casc, assegurança de responsabilitat civil i edat mínima de 16 anys. Hi ha altres reivindicacions: matriculació, formació prèvia, llum al davant i al darrere..., que ja veurem si queden legislades. Fa poc he estat a Copenhaguen, i a la capital danesa, que és plana i només està 15 metres sobre el nivell del mar, gairebé tothom transita amb bicicleta. A les hores punta del matí i la tarda és extraordinària la corrua de bicis circulant amb ordre i concert a banda i banda del carrer. Són com formigues complint les normes de trànsit. S’aturen als semàfors, marquen amb el braç el gir a dreta o esquerra. Baixen si travessen un pas de vianants... Segur que hi ha infractors, però veure aquesta mobilitat col·lectiva a les vuit del matí, amb gent de totes les edats sense témer ni el fred ni la pluja, fa envejar aquest “nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”. I no vam veure ni un patinet! Hi ha la sèrie futurista danesa Famílies com la nostra, de Thomas Vinterberg, amb una teoria interessant, gens distòpica.