Salvador Illa no enganya

Des que Sal­va­dor Illa va anun­ciar que con­cor­re­ria a les elec­ci­ons per pre­si­dir la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya s’han fet incomp­ta­bles anàlisis del seu estil polític i de govern. I no ha estat gens difícil ela­bo­rar-los perquè el líder del PSC-PSOE sem­pre s’ha mos­trat tal com és: no li va fer res fer cos­tat a la ultra­dreta per fre­nar l’inde­pen­den­tisme, va a veure el rei d’Espa­nya sem­pre que pot i és el pri­mer i prin­ci­pal segui­dor de tot allò que el PSOE dicta des de Madrid, tant si es tracta de pro­lon­gar el cal­vari de Roda­lies com de fer l’orni amb la desin­versió de l’Estat a Cata­lu­nya. O com si fa falta implan­tar una reforma edu­ca­tiva esta­tal per damunt de les com­petències pròpies en Ense­nya­ment que pre­te­nia idi­o­tit­zar una mica més la mai­nada arra­co­nant la lite­ra­tura, la física i la química del bat­xi­lle­rat. O com si cal pro­vo­car el neguit per a la per­vivència del català a l’escola després que, fa alguns dies, la con­se­llera d’Edu­cació, Est­her Niubó, i la secretària de Millora Edu­ca­tiva, Jose­fina Bel­tran, van fer el que mai havien fet fins ara els res­pon­sa­bles del Depar­ta­ment: reu­nir-se amb repre­sen­tants de dues enti­tats espa­nyo­lis­tes que volen reben­tar la immersió a l’escola: Asam­blea para una Escu­ela Bilingüe i Impulso Ciu­da­dano. O nor­ma­lit­zar la presència de la Policía Naci­o­nal i la Guàrdia Civil a Cata­lu­nya incor­po­rant-los al cen­tre d’emergències, mal­grat que, després del 2017 i de totes les actu­a­ci­ons repres­si­ves d’ales­ho­res ençà, s’han gua­nyat a pols el rebuig d’un sec­tor majo­ri­tari de la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya. A la tro­bada de pre­si­dents autonòmics de San­tan­der, Sal­va­dor Illa els va dir que Cata­lu­nya no vol ser “ni més ni menys que ningú”. Doncs això. Sal­va­dor Illa no enga­nya, per més que els par­tits que l’han fet pre­si­dent vul­guin veure mirat­ges en el reflex de les seves ulle­res de tecnòcrata espa­nyol.