Opinió

El factor humà

Petites figures, gran parella

La Carme i en Josep tanquen avui i per sempre més la seva parada a Santa Llúcia, present a la fira des del 1940

La Fira de Santa Llúcia no serà mai més la mateixa. A par­tir de l’any vinent, a la parada amb els números 5 i 6 ja no hi haurà les mini­a­tu­res de la Maria Carme Fer­rer i en Josep Mayo­ral. Aquest negoci, únic entre tots els altres de la fira de Nadal, viu avui l’últim dia; els titu­lars del lloc ple­guen veles, guar­den mot­llos, fang, pin­tu­res i pin­zells i es jubi­len. “L’any vinent ens dedi­ca­rem a anar per les fires i jo aniré a les para­des, aga­faré una figu­reta i picaré men­tre li pre­gun­taré al vene­dor si és de fang. Dolça ven­jança!”, explica en Josep sor­ne­guer tea­tra­lit­zant les manas­ses i les males mane­res que tenen certs cli­ents que es cre­uen amb el dret de poder-ho tocar tot.

Per sort, de cli­ents, la Carme i en Josep, no només n’han tin­gut molts sinó que també de molt bons. Aquest any ho han cons­ta­tat amb la des­fi­lada inces­sant de gent que ha anat a la parada per dei­xar-hi caure una llàgrima i un lament perquè, efec­ti­va­ment, la Fira de Santa Llúcia del 2025 ja no serà la mateixa sense unes figu­re­tes i una família que hi han estat inin­ter­rom­pu­da­ment des del 1940. Aca­bada la guerra, l’avi de la Carme va encar­re­gar uns mot­llos a l’escul­tor Daniel i des d’ales­ho­res han estat 84 anys de crear i ven­dre figu­res del pes­se­bre.

Els cli­ents han plo­rat i també hi han com­prat. I tan emo­tiu ha estat el comiat, tant hi han vol­gut anar a dir adeu els cli­ents, que la Carme i en Josep ho tenien pràcti­ca­ment tot venut dilluns pas­sat. L’endemà, dimarts, l’única figu­reta de Nen Jesús que els que­dava i el gra­pat de petits pas­tors, mini­a­tu­res de tres centímetres, ja havien volat. Tot venut, sis dies abans de la fi ofi­cial de la fira; tri­om­fal entrada a la jubi­lació.

Tot té un final, però també un prin­cipi, i ja fa molts anys que la Carme va here­tar aquest lloc a la fira del seu pare, Pepito del Gas, que la resta de comer­ci­ants de Santa Llúcia conei­xien per aquest sobre­nom pel fet que alter­nava la seva ocu­pació de vene­dor de figu­res de pes­se­bre amb un lloc a la com­pa­nyia gasista. La Carme i en Josep, que es va incor­po­rar al negoci fami­liar als anys setanta, poc abans de casar-se amb la filla del Pepito, s’hi han dedi­cat amb afany, però també han hagut de com­pa­gi­nar les figu­re­tes amb la venda d’asse­gu­ran­ces, ella, i amb l’ofici d’arts gràfiques, ell. “Santa Llúcia és un extra que dona vida, però no dona per viure”, diu la Carme.

Per això, durant la fira cal esprémer el temps i no parar ni per dinar. “Al mig­dia venen els que s’esca­pen un moment de la feina i ales­ho­res nosal­tres men­gem aquí, a peu de parada, espe­rant la cli­en­tela”, explica en Josep. La intendència és cosa de la Carme i no s’hi posa per poc. “Aquests dies he fet man­don­gui­lles, carn amb suc... Tot dins el ter­mos i ben calent”, diu orgu­llosa la cui­nera.

Un cop acabi avui el des­mun­tatge de la parada, a aquesta pare­lla, el que l’espera demà és estre­nar ofi­ci­al­ment la jubi­lació man­dre­jant llar­ga­ment al llit i, quan els vagui, una llarga dutxa d’aigua calenta per fer fora del cos el fred de tants dies seguits a peu de fira. Després vindrà la nor­ma­lit­zació dels àpats i tor­nar a dinar asse­guts a taula. Serà moment de fer balanç i començar a enyo­rar la fira sense ser cons­ci­ents que serà Santa Llúcia la que els tro­barà a fal­tar a ells. Jesús quasi ja serà nat i, des dels molts pes­se­bres on s’esti­gui, els mirarà un moment i d’enyor també arren­carà a plo­rar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia