2025, l’any del Leviatan?

Certament volia titular aquest article:“2025, l’any del Leviatan”, sense interrogant, però seguint en la meva línia de moderació i contenció m’ha semblat més oportú deixar-ho amb un interrogant. Però enguany serà un any de la diplomàcia de la força, i és molt preocupant perquè: un cop has traspassat els límits, ja no hi ha límits. Al món actual hi ha una conjunció de personatges que, sigui per la riquesa que acumulen o pel lloc de poder que ocupen, tenen una incontinència a l’hora de dir i actuar que no fa pas gaire haurien dit que era un discurs de pura dictadura o d’imperialisme. Són gent amb poder que estan acostumats a manar, i ara pretenen incidir perquè les altres nacions votin els candidats que a ells els agraden o els interessen. Una intromissió colossal. El binomi Donald Trump i Elon Musk és un binomi molt perillós pel seu desvergonyiment a l’hora de proposar les seves visions del món. És clar que els dos, sumats, tindran un poder aclaparador i, si volen, podran sotmetre’ns als seus capricis i interessos i enguany veurem com la diplomàcia i els tractats internacionals i el respecte amb els aliats se supeditaran als interessos particulars dels Estats Units. I, amb aquesta visió, la política internacional es farà molt difícil i les relacions comercials, també, almenys durant la primera part del mandat fins que es reequilibrin les relacions.

La Unió Europea, com que som de tot menys una gran unió, ja comencem a veure dissidents que s’apropen a Trump per ser els primers “amics”, com també hi ha països de la UE que mantenen apropaments descarats amb Rússia trencant les normes que Brussel·les ha decretat de bloqueig per la invasió d’Ucraïna. És per aquesta realitat nostra que preveig el 2025 problemàtic. Recordem la desfilada de la Hispanitat de les forces armades espanyoles del 12 d’octubre del 2012: el que aleshores era cap de l’oposició, José Luis Rodríguez Zapatero, va restar assegut quan va passar la bandera dels EUA. Aquest incident diplomàtic va tenir conseqüències importants durant molts anys. Ara, amb el president Trump, quines repercussions negatives tindria un menyspreu així? Val més no pensar-hi i desitjar que els polítics espanyols siguin prudents.

I pel que fa al comerç internacional, no tenen cap vergonya a dir que utilitzaran les penalitzacions fiscals a les importacions si no s’adeqüen a les seves exigències i si una cosa necessita el món i el comerç és estabilitat i previsibilitat. Les guerres comercials sempre tenen grans costos.

I és amb aquesta previsió de maregassa que els europeus, els espanyols i els catalans haurem de navegar tot cercant vents favorables, que no serà fàcil. És per aquestes previsions, i una UE també inestable, que els catalans necessitem urgentment tancar les carpetes que tenim obertes, principalment la del finançament, per bé que em temo que aquesta negociació serà el primer gran desengany dels negociadors d’Esquerra, si és que en el seu moment van tenir mai l’esperança d’assolir tot allò que ens van prometre. El 2025 serà l’any que validarà si socialistes i republicans anaven seriosament o va ser un pur compromís per sortir del moment, com ha passat altres vegades. Catalunya, la seva societat i la seva economia necessiten recuperar els nostres impostos que fa tants anys van cap a Madrid i no tornen. Aquesta llosa pesada en forma de dèficit fiscal que suportem ens descapitalitza com a país i ens resta moltes oportunitats i productivitat que avui serien una gran ajuda per ser competitius especialment en aquests moments de greus incerteses internacionals.

Serà el 2025 l’any del Leviatan o es podrà controlar?