El dia que vaig quedar de pedra!

Sempre he pensat que, en arribar als 90 anys, has de començar a fer neteja; amb altres paraules, a endreçar el teu patrimoni. Un servidor ultrapassa, de molt, aquest topall. Potser amb un peu, o, qui sap, tots dos, a la barca de l’esquelètic Caront, amic íntim del sepulcral Tànatos, em van venir ganes de valorar la meva biblioteca, que pel cap baix aplega més de mig miler de volums. Els autors més universals es troben al costat d’altres no tan famosos. Miguel de Cervantes, Josep Pla, premis Planeta, i sobretot llibres que parlen de la Girona històrica, arqueològica, monumental, turística, etc. Fet i dit. I qui millor, un llibreter de segona mà, de nom bíblic, que tots els diumenges podem trobar amb la seva paradeta a la plaça de Catalunya. Els llibres els tenia distribuïts per tot el pis, de manera que no resultava gens difícil llegir els títols. Entra el llibreter i sense mirar ni un sol llibre em diu textualment: “Tots han d’acabar al contenidor! A ningú interessen.” Vaig quedar de pedra i sí, estimat lector, em punxen i no troben sang. Amb el cervell totalment descol·locat, li vaig preguntar: “Llavors, quins són els llibres que interessen?” Una resposta tan vaga com poc convincent! Aquests llibres, si a Déu plau, aniran a una ONG i el dia de Sant Jordi es posaran a l’abast de tots els gironins. I aquí pau i allà glòria! Amén.