Què celebreu, Pedro?

Aquesta setmana el govern espanyol ha fet el primer acte commemoratiu dels 50 anys de la mort de Franco. Onze mesos abans del 20-N, el dia que Franco va morir al llit, Pedro Sánchez ha arrencat el programa de celebracions “España en libertad”.

Massa pressa té Sánchez a bufar espelmes. I no ve d’onze mesos; ve d’anys, o de dècades. Fa cinquanta anys va morir Franco, sí, però durant anys hi va haver partits il·legalitzats com el Partit Comunista o com Esquerra Republicana, i la violència política i policial seguia ben viva. El març del 76 la Policía Nacional matava cinc obrers a Vitòria, i no van ser les úniques campanades a morts, perquè el gener del 77 la ultradreta matava els cinc advocats d’Atocha. Franco era mort, però el franquisme seguia ben viu: persistia la repressió que, més o menys disfressada amb pell d’ovella, ha arribat fins als nostres dies.

Lluc Salellas, ara alcalde de Girona, ja va explicar molt bé al llibre El franquisme que no marxa com els alts dirigents franquistes es van ressituar en llocs de responsabilitat durant la Transició. No només no van seure mai al banc dels acusats, sinó que van seguir manant amb impunitat, i van aplanar el camí perquè avui els seus descendents segueixin governant les estructures profundes de l’Estat.

Què celebreu, Pedro? Si Espanya ha fet sempre els ulls grossos amb el franquisme. No cal cap acte commemoratiu: apliqueu la llei de memòria històrica i convertiu Via Laietana en un espai de memòria. Això sí que seria motiu de celebració.