Deixar de fumar

Es diu que l’empa­tia és la par­ti­ci­pació efec­tiva i, en gene­ral, emo­tiva, d’una per­sona en una rea­li­tat ali­ena. És a dir, allò tan fàcil de posar-se en la pell dels altres. Tots ten­dim a ser empàtics amb els altres quan la vida dona algun cop d’aquells que a vega­des dona i el pateix algú que ens esti­mem o que tan sols apre­ciem. Però en el dia a dia sovint ens n’obli­dem. Tam­poc és que siguem egois­tes, sinó que la majo­ria dels cops la pròpia dinàmica ens engo­leix i no sabem mirar més enllà de les nos­tres rea­li­tats. I de les nos­tres experiències. Com que no ho hem vis­cut, no ho ente­nem. És el que passa a la gent que mai ha fumat. No ente­nen per què tens un vici fas­tigós, et gas­tes un munt de calés i a sobre et cas­ques la salut. I és que en rea­li­tat, de sen­tit, no en té cap. Entres en el taba­quisme de jove, per motius que tenen més a veure amb sen­tir-te més gran que amb adqui­rir un vici. I aquell piti que al prin­cipi fas el cap de set­mana, de mica en mica es va con­ver­tint en el de després dels àpats fins a entrar en un no parar.

Però com amb tots els vicis, arriba un punt que ho has de dei­xar. No perquè li ho diguin i l’ata­ba­lin algú dei­xarà de fumar. No perquè als paquets posi que fumar mata, un addicte ple­garà. Cadascú ho ha de fer quan se sent pre­pa­rat per fer-ho i sent cons­ci­ent del que com­porta, sobre­tot al prin­cipi. Per sort, avui dia hi ha eines que aju­den i fins i tot des de la sani­tat pública et fan un segui­ment del procés. Però després et tro­bes que estàs més iras­ci­ble. Més empre­nyat, angoi­xat. I expli­ques que és que estàs dei­xant de fumar i dema­nes una mica de paciència a gent del teu entorn, empa­tia. I aquell que mai ha fumat et diu: “Coi, si ho pas­ses mala­ment, torna-hi. A més, ja saps que si ho dei­xes t’engrei­xaràs molt? És el que li va pas­sar a una amiga.” I és en aquell moment en què tot et cau a terra i pen­ses: si deixés la cocaïna em diries que hi tornés per no estar de mal humor? On queda el posar-se al lloc de l’altre? Però aca­bes con­clo­ent que sí, que val la pena. I que no has de defa­llir tot i que hi hagi qui no t’entén. I encara que sigui gua­nyant uns qui­los.