Sota zero i al ras

Aquests dies vivim un dels episodis més freds de l’hivern amb temperatures que en molts indrets se situen uns quants graus sota zero. L’ambient gèlid en època hivernal no hauria de ser notícia i de fet no ho és per al gruix de la població que té un sostre i calefacció per mantenir la llar a temperatures confortables. Però per al col·lectiu dels sensesostre, el descens en picat del mercuri no fa més que agreujar la situació de vulnerabilitat. Alguns ajuntaments s’afanyen a ampliar el nombre de llits en els centres d’acollida del municipi perquè qui vulgui pugui passar les nits a cobert. Crida l’atenció, però, que hi ha sensellar que es resisteixen a anar a un equipament d’aquest tipus i opten per seguir pernoctant al ras perquè, segons expliquen ells mateixos, temen perdre aquell lloc en concret del carrer que s’han fet seu i on tenen les seves pertinences i potser també un animal de companyia. D’aquí la importància de la tasca que duen a terme organitzacions com Creu Roja, que, quan tothom és calent a casa seva, surten en brigades pels carrers de les ciutats per localitzar aquestes persones i atendre-les in situ amb begudes calentes i roba d’abric. Tots hauríem de passar per aquesta experiència per conèixer de prop una realitat a la qual massa sovint girem l’esquena.