Una de polis infiltrats

Tres vis­ques per a TV3, i un més si cal de pro­pina, pel seu repor­tatge sobre els poli­cies infil­trats. Davant de tots aquells que l’acu­sen de ser no-sé-què i estar al ser­vei de no-sé-qui, la cadena ha cer­ti­fi­cat, un cop més, que entre altres coses és aquí per demos­trar que els mit­jans públics estan per fer, també, aquell peri­o­disme de gra­tar que exi­geix temps i recur­sos. Perquè s’ima­gi­nen aquesta mateixa pro­ducció en una tele­visió gene­ra­lista espa­nyola? No, oi? Doncs no hi ha més pre­gun­tes, senyo­ria.

Anant al docu­men­tal en si, les seves vir­tuts són diver­ses. La pri­mera, i pot­ser prin­ci­pal o genèrica, és venir-nos a recor­dar a tots ple­gats que hi ha uns fets que van pas­sar, en un exer­cici de memòria social més que neces­sari davant l’interès evi­dent de l’Estat d’enter­rar el cas. Anant més al detall, són poc més que impa­ga­bles les apa­ri­ci­ons d’una dele­gada sin­di­cal poli­cial per demos­trar-nos que de dig­ni­tat va jus­teta, també com a dona, i que es va pres­tar a aparèixer a la cinta bàsica­ment per poder lluir una pol­sera amb la roji­gualda. La manera de fer d’aquests espi­e­tes, que dei­xen pet­ges digi­tals per tot arreu i ho can­ten tot a la pri­mera vide­o­tru­cada després d’un “txurri” a cau d’auri­cu­lar, no són tam­poc pas­sat­ges menors. Ara bé, de tot el que s’explica en surt bàsica­ment una pre­gunta inqui­e­tant: I tot això, per què? Quin risc real per al sis­tema repre­sen­ta­ven un gru­pus­cle de Beni­ma­clet o un altre de Girona, per posar en marxa una maquinària de vigilància de tals carac­terísti­ques on s’hi valia pràcti­ca­ment tot, començant per enlli­tar-se amb els afec­tats? No hi ha res ni ningú més perillós, o interes­sant, sobre qui fur­gar? L’inter­ro­gant pre­senta dues pos­si­bles res­pos­tes: o aquesta mena de col·lec­tius tenen més poder i capa­ci­tat deses­ta­bi­lit­za­dora de la que ells matei­xos s’ima­gi­nen, o aquest Estat està tan para­noic que ja veu gegants on només hi ha inno­cents molins de vent.