Residus

Tots estem d’acord que hem de pro­duir menys resi­dus, o com a mínim saber selec­ci­o­nar-los! Però la vida actual no ens per­met viure sense pro­duir cap seqüela física que evi­dent­ment afecti el medi ambi­ent. Queda molt lluny, aque­lla època en què la gent anava a peu al col·legi, o per exem­ple, amb un carro i un cavall, arri­ba­ven als mer­cats més pro­pers per ven­dre els seus pro­duc­tes total­ment ecològics, que ni ells matei­xos ho sabien! Només els pre­o­cu­pava ven­dre per sub­sis­tir. Ara hem d’accep­tar que molts pro­duc­tes plàstics, etc., que afec­ten el medi ambi­ent, entra­ran dins dels nos­tres orga­nis­mes. Anar a com­prar aigua amb gar­ra­fes de vidre que pesen un nas, ho fa poca gent. Molts hem esco­llit fil­trar-la amb reci­pi­ents de plàstic per raons pràcti­ques. També com­prem pro­duc­tes enva­sats perquè el temps és or o per como­di­tat, i tam­poc podem fer aquells gui­sats que feien les dones que no tre­ba­lla­ven i podien dis­po­sar de tot el temps del món per cui­nar-los. Tam­poc aban­dono el meu cotxe que con­ta­mina bas­tant, per fer les meves acti­vi­tats soci­als. A peu o amb bici­cleta, no em seria pos­si­ble fer el mateix! I així és la vida. No ho podem tenir tot! I jo he deci­dit gau­dir dels avan­tat­ges del món modern perquè em per­me­ten, men­tre vis­qui, viure-la total­ment. De res em ser­veix ser massa natu­ral, viure encap­su­lat a dins d’un món irreal, quan la vida exte­rior reclama la meva apor­tació envers els altres. Ara bé, sense obli­dar de cui­dar el medi ambi­ent!