Lletres ferides

Llegeixo en un reportatge que, a Suècia, la “crisi de lectura” de què es discuteix des de fa uns anys al país ha passat al capdamunt de l’agenda política després que els professors d’ensenyament superior hagin activat l’alarma. I és que les dificultats per llegir textos llargs i assimilar-ne el contingut o, fins i tot, per escriure correctament el suec ja no són mancances detectades únicament a la primària o la secundària, sinó que han entrat també a les aules de la universitat. Els experts aporten diverses causes per explicar aquesta tendència, però assenyalen el temps dedicat a les pantalles com el factor determinant. Res que no passi a altres llocs, en això tots som suecs. Recordo com, ja fa uns anys, un amic que va abandonar el periodisme per dedicar-se a crear continguts per a una plataforma d’ensenyament en línia donava per mort Gutenberg i els més de cinc segles de lectura com a font per a la transmissió de coneixement. Corria massa. Com que res és tot blanc o tot negre, m’imagino que la solució residirà a trobar un equilibri entre la lectura diguem-ne convencional i la tecnologia revolucionària que tenim a les mans. El quid de la qüestió serà com aprofitar el millor de cada món. Com fer-ho? Ho haurem de preguntar als chatbots.