Una relació que cal enfortir
El 27 de gener passat, el president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, i el de la catalana, Salvador Illa, van coincidir en un acte públic. Van fer-ho en companyia d’altres autoritats, com el ministre d’Indústria, Jordi Hereu; la presidenta de Navarra, Maria Chivite, i el conseller delegat de Seat, Wayne Griffiths; i en una “cimera per a l’impuls de la mobilitat elèctrica a Espanya”. Però la coincidència dels dos presidents té unes implicacions que van molt més enllà de les que s’apuntaven en la convocatòria. La darrera trobada entre els dos mandataris dels Països Catalans s’havia produït el 29 de novembre del 2021, quan Ximo Puig va aprofitar una visita a Barcelona i es va reunir amb Pere Aragonès. De fet, durant el mandat d’aquest darrer es va viure un curt però intens període en què les dues Generalitats van reprendre relacions amb l’objectiu de definir estratègies sobre “els interessos compartits”, amb un incís especial en l’infrafinançament, la recuperació econòmica i social després de la pandèmia, la gestió dels fons europeus i la reciprocitat entre les televisions públiques respectives.
En els darrers quaranta anys les relacions entre els dos governs han estat marcades pel distanciament i la tensió, amb una escassa capacitat per a la cooperació i les aliances estratègiques. Es fa difícil preveure què en pot sortir, de les relacions entre Carlos Mazón i Salvador Illa. Però, independentment de les circumstàncies polítiques, els dos territoris haurien de tenir una relació privilegiada; i no només a través de les màximes institucions, sinó també del teixit associatiu i empresarial. El País Valencià i Catalunya comparteixen una història i una llengua comunes, un terreny amb molt espai encara per recórrer; però també unes relacions i uns interessos econòmics comuns. Només des d’una perspectiva de centralisme espanyol o de biaix ideològic es pot explicar que hom no vulgui promoure i consolidar una relació privilegiada entre els dos territoris de cares a accelerar el corredor mediterrani i definir estratègies conjuntes en l’àmbit social i econòmic. Tot plegat, en benefici de la ciutadania.