Luis torna molt bé els favors

De tota la caspa que deixen anar Rubiales i la guàrdia de corps és extraordinàriament significatiu el missatge que Albert Luque volia transmetre a Jenni Hermoso a través d’Ana Ecube, l’amiga de la futbolista, que encara tenia bemolls per escoltar-los o llegir-los i no engegar-los a cagar a mar. Passaven uns dies de descans a Eivissa. Luque en va dir de l’alçada d’un campanar per aturar l’onada que els queia a sobre i no hi ha missatge dels que va escriure que no pugui ser trobat en boca del mafiós més mafiós de la literatura i la filmografia universals. Hermoso no es va trobar al llit un cap de cavall com el que Don Corleone (Marlon Brando) va fer deixar al productor de cinema Jack Woltz (John Marley), que havia negat un paper a Johnny Fontane (Al Martino), fillol de Don. Però el llenguatge de Luque és d’aquest nivell i pretensió, tot i no tenir la categoria de Mario Puzo i Francis Ford Coppola. Llàstima de temps de què no disposo per rellegir i revisar i aixecar acta de quins gàngsters, pistolers i sicaris de prestigi en l’univers de la negra han usat abans el llenguatge de Luque. (“Digues-li de part meva que això són dos dies i després es trobarà soleta soleta”). Segurament, el que més demostra l’estil de vida de l’associació de casposos és la promesa del cel si beses l’anell del padrí. “Si ens ajuda, Luis torna molt bé els favors.” I el favor és mentir. Dir que li ha demanat permís pel bes, quan tot el món ha vist que no.