El voraviu
Collboni para ballestes
Amb la casa Orsola han descobert un nou concepte de l’economia circular
La casa Orsola és, diria l’àvia Neus, una ballesta ben parada en què el dia menys pensat ens picarem els dits ben picats. Els dits, el coll o ves a saber què, però ens hi enganxarem. Quan això sigui, ja no quedarà a prop ningú dels que han parat les trampes. Els uns hauran fet carrera i els altres ja l’hauran acabada. Passa’ls a buscar amb un llum! Com tantes altres vegades, ja pagarà el manxaire! Comencem pel principi. Ens venen que han comprat un 30% per sota el preu de mercat a l’Eixample. La veritat és que han pagat un 45% més (a la ratlla de 3 milions) del que havien pagat els compradors fa quatre anys. L’Ajuntament no va voler comprar-la en aquell moment i en aquelles condicions. Ara que és més cara, sí que l’ha volgut. Continuem. La idea de la compra compartida també és molt fina i elegant. Hàbitat3, que ha pagat menys que l’Ajuntament, se’n queda més tros, de la casa, segons que ens han explicat. Com que no és precisament un fons inversor ben dotat, per poder pagar la seva part ha signat una operació de crèdit amb l’ICF (el banc públic de la Generalitat de Catalunya) i el crèdit l’ha avalat l’Ajuntament de Barcelona. Un nou concepte d’economia circular, com poden veure, que tanca el cercle amb l’encàrrec de la gestió, precisament, a Hàbitat3. I per acabar, ells mateixos ja diuen que aquest no és el camí, que no hi ha diner públic per a tantes cases Orsola com hi ha a la ciutat. I per a aquesta, per què sí?
