Primer, en català

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès incorporarà a partir de la setmana vinent una regidoria específica de Política Lingüística en compliment de l’acord que el govern del PSC va tancar amb la CUP a l’hora de negociar els pressupostos municipals d’aquest any. Així, Vilafranca s’uneix a municipis com Girona, Tiana, Martorelles, Terrassa, Vic i Montblanc, que ja van crear aquesta regidoria durant el 2023. Aquests ajuntaments van impulsar aquesta regidoria després de la campanya de Plataforma per la Llengua Vota per la llengua. L’objectiu d’aquesta iniciativa és que els ajuntaments impulsin polítiques de promoció de l’ús de la llengua, amb iniciatives com la inclusió de clàusules lingüístiques en les contractacions públiques, i que incrementin el pressupost destinat a promoure el català.

Però, com es fa perquè aquestes iniciatives de promoció de la llengua siguin efectives de veritat? Plataforma per la Llengua fa anys que proposa cursos, campanyes de difusió, formacions específiques en actituds lingüístiques i programació cultural que permeti fer promoció de la llengua. Però la clau de l’èxit és una bona anàlisi del context local per garantir que les polítiques que es dissenyin tinguin sentit i, sobretot, siguin útils.

D’acord amb les propostes de Plataforma per la Llengua, per començar, la nova àrea de Política Lingüística de l’Ajuntament de Vilafranca hauria de fer un estudi de la situació de la llengua a la ciutat, recollint dades objectives que clarifiquin el context real de la llengua a la capital de l’Alt Penedès. Només amb aquestes dades es podrà planificar una política real sobre la llengua.

La clau és observar: en quina llengua es parla als patis de les escoles i els instituts, a les terrasses dels bars i a la cua de la discoteca; en quina llengua es parla a les botigues, a les parades del mercat i a la caixa del supermercat.

El suport audiovisual i el consum de cultura en català és un reforç imprescindible de promoció de la llengua. L’escenari audiovisual i cultural, però, és cada cop més extens i la competència del castellà i l’anglès arracona el català a una situació residual. Per això és tan important garantir contingut cultural de qualitat. Però malgrat les particularitats pròpies del Penedès, podríem convenir que a Vilafranca hi ha alguns aspectes generals que es reprodueixen de la mateixa manera que en la majoria de poblacions del país: els catalans tenim una tendència pràcticament generalitzada a canviar d’idioma davant d’un desconegut. Mira que fa anys que ens ho diuen... i no n’aprenem! Mantenir la llengua pròpia en les converses amb desconeguts és el primer pas de respecte i reconeixement del català. De fet, aquest és el primer pas perquè els nouvinguts s’integrin en català. És així com s’aprenen les llengües a la majoria de països de la resta del món. L’objectiu és que primer es parli en català. Perquè només així es parla en català, també, després.