Sentit comú(nicatiu)

Que els con­se­llers pugin poc a la Cata­lu­nya rural és com­pren­si­ble; el que no és tole­ra­ble és que hi pugin mala­ment. Diven­dres el con­se­ller d’Empresa, Miquel Sàmper, va pas­sar tot el dia al Ber­guedà, fent ruta per la zona per reu­nir-se amb admi­nis­tra­ci­ons i amb empre­sa­ris. A l’Ajun­ta­ment de Giro­ne­lla, s’hi va tro­bar un alcalde que l’espe­rava amb can­de­le­tes i que li va expo­sar la idea de crear una escola comar­cal d’ofi­cis. La pro­posta pretén anti­ci­par-se a un pro­blema: en pocs anys, es jubi­la­ran milers de per­so­nes del món dels ofi­cis i, ara com ara, la majo­ria veu pràcti­ca­ment impos­si­ble fer-ho pas­sant el relleu a un jove.

Sàmper també va anar al Con­sell Comar­cal, on repre­sen­tants del govern van dema­nar-li que acce­leri l’impuls de nou sòl indus­trial al polígon d’Olvan, polítiques per enfor­tir el sec­tor fores­tal i també acci­ons per fomen­tar reha­bi­li­ta­ci­ons d’edi­fi­cis amb mate­ri­als sos­te­ni­bles. Més tard, els empre­sa­ris també van insis­tir-li en la neces­si­tat de des­en­ca­llar totes les par­cel·les del polígon d’Olvan i van recla­mar la inclusió de la comarca en el mapa d’ajuts regi­o­nals a la inversió.

Tot això els peri­o­dis­tes ho sabem, en bona mesura, pel que ens n’han dit les per­so­nes que feien d’amfi­tri­o­nes en totes aques­tes reu­ni­ons. El con­se­ller d’Empresa va pas­sar tot un dia a la comarca i el seu depar­ta­ment va con­si­de­rar que no calia con­vo­car la premsa. Tot ple­gat ho van liqui­dar amb una nota havent dinat. En aquest comu­ni­cat, el depar­ta­ment defen­sava que “aques­tes visi­tes ins­ti­tu­ci­o­nals són una mos­tra del com­promís del govern amb la política de les infra­es­truc­tu­res, l’impuls de les empre­ses locals i el suport a les polítiques de desen­vo­lu­pa­ment econòmic i empre­sa­rial”. Però no n’hi ha prou.

A banda de tenir un tei­xit empre­sa­rial colos­sal que brama per una empenta de les admi­nis­tra­ci­ons naci­o­nals, el Ber­guedà també té un potent eco­sis­tema mediàtic. És pro­ba­ble­ment una de les comar­ques amb més mit­jans de comu­ni­cació per habi­tant: hi ha premsa digi­tal, premsa en paper, tele­visió, ràdio... Cada casa, dotada de pro­fes­si­o­nals que seguei­xen el dia a dia de la comarca, i això fa que cone­guin com ningú les neces­si­tats de la ciu­ta­da­nia i els temes que més li interes­sen.

L’endemà de la ruta de Sàmper, dis­sabte, el con­se­ller de Justícia, Ramon Espa­da­ler, també va visi­tar la zona amb dis­creció. Els mit­jans se’n van assa­ben­tar quan Espa­da­ler feia hores que havia mar­xat. Un con­se­ller de la Gene­ra­li­tat (és igual el man­dat i és igual l’àrea) puja poc al Ber­guedà. És una evidència ava­lada per l’heme­ro­teca. I podem arri­bar-ho a con­si­de­rar lògic. Però el que no és tole­ra­ble és que, a banda de pujar-hi poc, hi pugi mala­ment. Per res­pecte al ter­ri­tori (no només als mit­jans) cada visita de la Gene­ra­li­tat hau­ria d’anar asso­ci­ada a una con­vo­catòria de premsa. Que el con­se­ller no porta cap notícia sota el braç? Dei­xin que ho valo­rin els pro­fes­si­o­nals, això. Perquè si vas a veure poc l’àvia, és lògic que quan hi vagis t’esperi asse­guda amb una llista de coses a comen­tar-te. I al final del dia la notícia no serà que hagis visi­tat l’àvia, sinó que t’ha posat un feix de deu­res. De la mateixa manera que, en un par­tit de fut­bol, la notícia no és la dis­puta, sinó el resul­tat.