El drama de viure sense veïns

A Sant Jaume de Frontanyà hi ha 26 persones empadronades, segons les últimes dades oficials, però tot just n’hi ha una dotzena que facin vida al poble amb regularitat, segons l’alcalde, Manel Anselmo. El municipi ha perdut tres habitants respecte del recompte anterior, i això el converteix, després de set anys, en el poble més petit (en població) del país. Des del 2017 ho era Gisclareny, a l’altra cara de l’Alt Berguedà, però ha guanyat tres habitants, i això ha fet girar la truita.

En qualsevol bloc de pisos de l’Eixample de Barcelona hi viuen més persones que les que resideixen habitualment a Sant Jaume de Frontanyà. El que a l’Eixample és una comunitat de veïns, a l’Alt Berguedà és un poble. Són dos, de fet, perquè més enllà d’on caigui el segell del més petit, Gisclareny i Sant Jaume de Frontanyà fa anys que comparteixen realitats. Crues realitats.

Ni als uns ni als altres els agrada presumir d’una condició que els urbanites troben encantadora. Mirar les notícies des d’un sofà de l’Eixample i descobrir que, a uns 120 quilòmetres, hi ha un municipi que sobreviu amb tan pocs veïns deu ser curiós. El cas és que darrere de la tranquil·litat veïnal també hi ha la llunyania dels serveis bàsics i, sobretot, les terribles dificultats burocràtiques que ara mateix fan impensable que Sant Jaume o Gisclareny siguin capaços, a curt termini, d’acostar-se ni tan sols als 36 habitants que té la Febró, al Baix Camp, el tercer municipi del rànquing dels petits.

Les cases habitables de Sant Jaume i Gisclareny ja estan plenes. Construir-ne de noves és impossible perquè, urbanísticament, on no n’hi ha, no se’n poden alçar. I rehabilitar les que ara mateix no són habitables és un altre viacrucis perquè els propietaris denuncien, desesperats, que topen amb un feix de bastons a les rodes cada vegada que piquen la porta dels despatxos on donen els permisos.

El turista, que encuriosit pels titulars visitarà Sant Jaume de Frontanyà, no compensa els veïns, que lamenten que el seu dia a dia no canviarà en absolut, ara que tornen a ser el municipi més petit. A Gisclareny també s’ho miren amb llàstima. L’alcaldessa, Queralt Tor, dona per fet que tant uns com altres estan condemnats a encapçalar la classificació dels menuts durant anys: “No hi haurà grans revifades a curt termini.”

Que hi hagi 26 empadronats i només n’hi visquin la meitat és una dada que també fa reflexionar els veïns. A Sant Jaume lamenten que la cobertura telefònica i la connexió a internet és més aviat precària. Tendeix a fallar i a deixar incomunicats els veïns que viuen al poble, i això és una altra realitat que fa fer passos enrere als que voldrien viure-hi, perquè veuen trontollar la possibilitat de teletreballar amb garanties.

Entre el veí de Sant Jaume que explica el seu dia a dia —per un dia— a les notícies i el veí de l’Eixample que se’l mira des del sofà, hi ha molt més que 120 quilòmetres.