Doncs ara plego!

Quan jugàvem de petits i les coses no ana­ven com esperàvem o quan les regles no eren jus­tes, dèiem: “Doncs ara plego!” Fèiem una rebe­que­ria i amb un posat sor­rut i mala­gradós ens apartàvem del grup. És ben curiós com de petits ja teníem aquesta acti­tud com una forma d’apren­dre a ges­ti­o­nar els fra­cas­sos o a enfron­tar-nos a situ­a­ci­ons que no podíem con­tro­lar. Des de fa unes set­ma­nes, els olo­tins vam saber que l’alcalde dei­xava el càrrec a mitja legis­la­tura i, tal­ment com els com­panys de joc de la infan­tesa, s’han gene­rat reac­ci­ons diver­ses. Hi ha votants que con­fi­a­ven en aquest lide­ratge i tenen un sen­ti­ment de decepció o frus­tració perquè el joc polític s’ha vist alte­rat, havien posat unes expec­ta­ti­ves i l’aban­do­na­ment els ha gene­rat frus­tració. Altres per­so­nes més empàtiques et comen­ten que són cons­ci­ents de les difi­cul­tats o de les raons que l’han por­tat a aban­do­nar l’alcal­dia i ente­nen la decisió, ani­mant a seguir el joc polític sense fer-ne un drama. En casos més com­pe­ti­tius, alguns regi­dors amb una dinàmica de riva­li­tat veuen la pos­si­bi­li­tat de reor­ga­nit­zar-se com una opor­tu­ni­tat de can­viar les regles del joc. Segu­ra­ment que una bona part de la població d’Olot mos­trarà des­in­terès o indi­ferència i con­ti­nuarà el joc vital sense gaire reacció al fet que se subs­ti­tu­eixi l’alcalde. Alguns ciu­ta­dans més refle­xius deba­tran si la manera de “jugar” en la política muni­ci­pal ha de ser aquesta o inten­ta­ran bus­car altres for­mes més par­ti­ci­pa­ti­ves, coo­pe­ra­ti­ves i reso­lu­ti­ves. Tan­ma­teix, siguin qui­nes siguin les reac­ci­ons dels ciu­ta­dans o la raó per la qual en Pep Berga aban­doni l’alcal­dia, demà se cele­brarà el ple de l’Ajun­ta­ment i la vara recaurà en el jove i ben posat Agustí Arbós. Sobre el tau­ler de joc hi ha molts rep­tes que són extre­ma­ment com­ple­xos. Olot s’ha trans­for­mat: l’onada migratòria força a adap­tar els recur­sos per aten­dre les noves neces­si­tats de la població, el pol d’espe­ci­a­lit­zació en el sec­tor carni i un escor­xa­dor mas­siu gene­ren un impacte ambi­en­tal con­si­de­ra­ble, la neces­si­tat de reha­bi­li­tació d’habi­tat­ges i el des­a­fi­a­ment del nucli antic dete­ri­o­rat, la dava­llada del tei­xit comer­cial, les millo­res en comu­ni­ca­ci­ons, etcètera. Olot es troba davant d’un con­junt d’adver­si­tats però també d’opor­tu­ni­tats per rede­fi­nir-se i afron­tar els rep­tes amb deter­mi­nació.