Som 10 milions
Quatre anys entre barrots
Aquest 16 de febrer es van complir quatre anys des de l’entrada a la presó del raper lleidatà Pablo Hasél, nom artístic i de militància de Pau Rivadulla Duró. El motiu de tan servera represàlia? Haver escrit, cantat i publicat unes cançons contra els reis Borbons, unes altres cançons a favor de la lluita armada, alguna més dedicada al llavors alcalde de Lleida, Àngel Ros, on cantava que l’edil era un mentider i mereixia tota mena de patiments i violències, i per haver agredit un periodista durant una protesta estudiantil a la Universitat de Lleida. Sense aquesta darrera, la resta són, en realitat, penes per delicte d’opinió i expressió, i només amb elles (enaltiment del terrorisme amb agreujant, i injúries a la corona) ja tenia l’ordre d’ingrés a presó sobre la taula.
El suposat enaltiment del terrorisme, i dic suposat ben a propòsit, i el de suposades injúries a la corona espanyola, i dic suposades amb totes les lletres perquè no sé fins a quin punt pot ser injúria adjectivar uns fets que finalment han acabat sent públics i notoris, han estat suficients perquè Hasél s’estigui a la presó fins a l’any 2027, mentre que la multireincidència de tota mena de delictes o els escàndols de corrupció milionària surten molt barats amb l’actual justícia espanyola.
En el cas de la multireincidència, perquè al sistema judicial espanyol no li sap greu mostrar-se garantista quan els criminals no perjudiquen ni qüestionen el règim. Fins i tot els policies de les múltiples i reincidents agressions i cops de porra de l’1 d’Octubre han estat ràpidament amnistiats, mentre que els polítics, activistes i manifestants de l’altre bàndol han de sotmetre’s a un viacrucis judicial per un únic i solitari intent d’alliberar democràticament i sense violència el seu país. I en el cas dels corruptes, perquè no només no són injuriosos amb la corona espanyola, sinó que participen activament de les seves festes i mascarades.
Hasél s’ha negat a col·laborar amb el sistema judicial i penitenciari, per fer-ne evident la seva cara veritable, i per això s’espera dins una cel·la sense reduccions de pena ni indults. No està sol. Una plataforma de suport difon el seu cas i diumenge passat unes 160 persones es van aplegar davant de la presó de Ponent per donar suport al raper empresonat, amb Lluís Llach entre els presents. El cas de Pablo Hasél és tan escandalós i tan evident que es fa estrany que passi tan en silenci. Eren lletres de cançons. Lletres de cançons! L’art pot ser provocador, activista, transgressor, i fins i tot molt desagradable. Però és art, i la transgressió i el pensament dissident, en una democràcia veritable, no pot ser empresonada. He llegit novel·les on l’exalcaldessa de València i la família reial cremaven amb napalm a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, he escoltat cançons sobre disparar trets a la policia, i jo mateix vaig, en una novel·la escrita a quatre mans amb Pau Juvillà, vaig fer enterrar el cadàver d’un candidat a la Paeria al forat de formigó de l’obra estrella del seu mandat. Hi ha acarnissament, en el càstig a Hasél, i l’evidència d’un sistema polític malalt que no sap tractar la dissidència.
