Allò que ens cal l'endemà del TGV
El TGV Barcelona-Madrid entra en servei aquesta setmana. Després del retard que ja va començar a la darrera dècada del segle XX, de les avaries dels últims tres anys, i del seriós daltabaix de les comunicacions ferroviàries dels darrers mesos, aquesta fita s’inaugurarà de puntetes, sense platerets ni triomfalismes. Amb tot, el gran nombre de venda de bitllets venuts a les primeres hores certifica l’èxit que s’intueix per a aquest tren de gran velocitat.
L’entrada en servei del TGV no és, però, cap final de trajecte sinó una estació de trànsit en el panorama de les infraestructures que Catalunya necessita. Cal pensar en l’endemà del TGV i assegurar-se que Catalunya disposi de la xarxa d’infraestructures suficient per aspirar a ser un dels motors d’Europa. Cal esperar que aquesta nova fluïdesa entre Madrid i Barcelona sigui paral·lela al traspàs a Catalunya de totes les competències sobre transports. La construcció a Barcelona d’un gran aeroport de connexions intercontinentals i la connexió ferroviària de gran velocitat amb França són ja indispensables.
La gestió de les infraestructures catalanes requerirà encert i eficiència en la relació entre l’administració catalana i l’estatal. Aquesta serà una matèria urgent amb independència del resultat electoral del 9 de març, i seria bo que tots els grups polítics anessin superant les picabaralles que han envoltat la gestió de les infraestructures i es concentressin en el principal objectiu del futur: Catalunya ha de reforçar i expandir la seva xarxa d’infraestructures si no vol perdre la futura batalla de la competitivitat. És la prioritat.
L’esperat TGV que va a Madrid, per exemple, és només la meitat de l’impuls que necessita la gran velocitat ferroviària catalana. La connexió amb França és encara més vital, i de moment els plans de l’administració de París no preveuen haver-la completat fins a l’any 2012. En els quatre anys i els molts quilòmetres que queden per construir, exigim que les coses es facin molt millor que fins ara. La sortida cap a Europa és bàsica per a l’economia del país. De moment, el sistema radial espanyol potencia Lleida i Tarragona i les acosta a Barcelona. I a l’inrevés, esclar.
