Una cita pel març del 2030

Darrerament no sé on tinc el cap, més enllà de situar-lo per sobre de les espatlles. En volen una prova? Dijous em van trucar de la clínica dental on es visita la meva filla per recordar-me que vint-i-quatre hores més tard tenia cita. “No pateixin, que no me n’oblido, ho tinc apuntat a l’agenda”, va ser la meva resposta. Divendres jo sabia que seria fora, així que només em faltava un pas: recordar-li, a la meva filla, que tenia visita concertada. Li ho van dir, vostès? Doncs jo tampoc. Fins dissabte no vaig tornar a pensar en el tema, així que suposo que a la consulta devien pensar que soc força impresentable perquè, si més no, podria haver avisat que finalment no s’hi presentaria. El que ara em preocupa és la dificultat que s’albira per poder mantenir les cites, però les meves, amb la ginecòloga. Miro d’explicar-me: la setmana passada tenia hora amb ella i, aquest cop, no vaig fallar. Em va atendre una professional molt amable, de la qual lamento no recordar el nom perquè és difícil retenir-lo, ja que cada cop que vaig al CAP veig una cara nova. Ecografia vaginal de rigor per controlar cosetes que necessiten control i, per sort, tot en ordre. Fins ara els exàmens es feien cada any, però resulta que d’ara en endavant hi haurà una diferència substancial, perquè ja he fet els 50 anys. Així que quan li pregunto, a la ginecòloga agradable, quan ens tornem a veure per repetir la prova, m’indica que el març del 2030. Penso que és un error, així que li ho faig repetir. I no, no s’ha equivocat. Haig d’esperar cinc anys. La sorpresa encara va ser més majúscula quan em va detallar que haig de ser jo la que pensi a demanar dia i hora si vull passar de nou per la sala. Jo, que puc oblidar una cita en només vint-i-quatre hores, haig de pensar a trucar-los d’aquí a cinc anys. Així que si algú em fa el favor d’avisar-me quan arribi el 2030, li estaré eternament agraïda.