Aquest cap de setmana va tenir lloc a Roma una manifestació insòlita. Milers de persones van desbordar la plaça del Popolo per reivindicar l’orgull europeu i reclamar unitat en la defensa de la democràcia, la llibertat i l’estat de dret, senyes d’identitat del projecte comunitari engegat els anys cinquanta després dels horrors de la Segona Guerra Mundial. Promoguda per intel·lectuals italians vinculats al centreesquerra, la mobilització era una clara reacció al desafiament de la nova administració nord-americana a l’ordre liberal internacional instaurat després del 1945 i la deriva cap a un sistema en què els autòcrates que governen les potències trafiquen i es disputen entre ells l’hegemonia global. La de Roma és una iniciativa lloable per als que defensem l’ideal europeu, un crit reactiu contra els intents de configurar un món neofeudal en què desapareixen conceptes com la cooperació, la multilateralitat i el respecte a la legalitat internacional. Però de res serviran discursos ni banderes estelades (d’Europa) si no van acompanyats d’accions concretes en el dia a dia, a tots els àmbits, per preservar aquests valors i principis que ara veiem amenaçats. I que, acceptem-ho, els europeus vulnerem des de molt abans del retorn de Trump a la Casa Blanca.