El pa de cada dia

En les dar­re­res set­ma­nes, les notícies rela­ci­o­na­des amb l’habi­tatge han estat una cons­tant. De la ciu­tat de Girona, en aquest diari, hem par­lat d’ocu­pa­ci­ons pre­sump­ta­ment delinqüenci­als i d’intents de desa­llot­ja­ments ràpids (dins de les 48 hores des dels fets). I del muni­cipi veí de Salt, hem infor­mat de des­no­na­ments que s’han exe­cu­tat enmig de pro­tes­tes i d’altres que s’han acon­se­guit atu­rar, de moment, amb la força d’enti­tats com el Sin­di­cat d’Habi­tatge. També hem donat compte dels esforços dels ajun­ta­ments per posar immo­bles de llo­guer social a l’abast dels veïns. I de l’incre­ment de preus dels pisos de nova cons­trucció i de la dava­llada dels cos­tos del llo­guer que, malau­ra­da­ment, ha anat acom­pa­nyat d’una reducció del parc d’aquest règim a causa del traspàs d’una part al mer­cat de tem­po­rada. Aquest reguit­zell de noves al vol­tant d’aquesta temàtica no obe­eix a cap obsessió d’aquest rota­tiu. És un reflex de l’actu­a­li­tat. Avui, tot el que gira al vol­tant de l’habi­tatge amb les seves dife­rents ares­tes i allò que n’és causa i efecte, com la pobresa, és un dels prin­ci­pals pro­ble­mes de Cata­lu­nya. Si bé abor­dar aquest feno­men són parau­les majúscu­les, en rea­li­tat passa com amb les incidències a Roda­lies: el que hau­ria de ser excep­ci­o­nal s’ha con­ver­tit en el pa de cada dia.