“Ara sí” que poden invertir?

Algu­nes notícies han fet referència aquesta set­mana a l’altra cara –la il·lumi­nada– de la gran apa­gada. Segons comen­ta­ven alguns fòrums a Madrid, l’enorme crisi que ha patit el sis­tema de dis­tri­bució elèctrica a Bar­ce­lona per­metrà d’ara enda­vant que el govern de l’Estat faci més inver­si­ons a Cata­lu­nya sense témer les “incom­pren­si­ons” de la resta de l’Estat i el “pre­su­mi­ble” des­gast elec­to­ral que se’n podria deri­var. Fet i fet, “ara sí” que es pot ree­qui­li­brar una part de l’enorme dèficit que arros­sega aquest país de fa dècades.

La notícia –i la cons­ta­tació– és real­ment penosa. L’Estat no es mou per cri­te­ris rao­na­bles i equi­ta­tius, sinó en funció de la reacció que poden com­por­tar les seves deci­si­ons en les zones que demogràfica­ment deter­mi­nen majo­ries. De poc han ser­vit les jus­tes recla­ma­ci­ons que han anat acu­mu­lant a Madrid els repre­sen­tants polítics dels cata­lans i fins i tot les nego­ci­a­ci­ons que han des­ple­gat CiU i Esquerra per asse­gu­rar l’esta­bi­li­tat par­la­mentària al Congrés de governs en mino­ria. Allò que real­ment importa és la per­cepció que en té la resta de l’Estat. Una per­cepció segons la qual els cata­lans dema­nen injus­ta­ment uns pri­vi­le­gis que no els cor­res­po­nen.

Aquest diari anirà publi­cant a par­tir d’avui els dèficits que arros­sega Cata­lu­nya en les infra­es­truc­tu­res i els ser­veis que neces­sita per no ofe­gar la seva eco­no­mia. Les vies de comu­ni­ca­ci­ons, la xarxa elèctrica, les ins­tal·laci­ons portuàries i aero­portuàries han estat obli­da­des durant anys men­tre la població que en fa ús no ha dei­xat d’aug­men­tar. Quan l’Estat ha deci­dit en algun moment cor­re­gir en algun àmbit aquesta diferència de tracte, les con­seqüències que se n’han deri­vat encara han evi­den­ciat més les man­can­ces. És el cas, per exem­ple, del TGV. Incor­po­rar la gran velo­ci­tat a la xarxa fer­roviària de Cata­lu­nya ha pro­vo­cat tota una sèrie d’incidències gravíssi­mes i con­ti­nu­a­des. Segons com, recu­pe­rar el temps per­dut en inver­si­ons dete­ri­ora encara més el fun­ci­o­na­ment pre­cari dels ser­veis. És una ver­go­nya que ara l’Estat pugui inver­tir a Cata­lu­nya perquè l’opinió pública espa­nyola no ho cen­su­rarà i encara ho és més que aquesta pos­si­bi­li­tat tren­qui el fràgil embas­ta­ment en què s’aguan­ten tots els ser­veis.