Recta electoral

Com era pre­vi­si­ble, l’ober­tura del curs polític aquest setem­bre ha esde­vin­gut l’arran­cada d’una cam­pa­nya que cul­mi­narà amb les elec­ci­ons del 9 de març.

Alguns mit­jans de comu­ni­cació comen­cen a pres­si­o­nar amb tra­ves­ses interes­sa­des dis­fres­sa­des d’enquesta i els líders dels par­tits han tor­nat de vacan­ces –els que n’han fet– amb un dis­curs que només pot ser inter­pre­tat en aquesta clau.

En aquest començament d’una llarga cam­pa­nya de mig any és obvi que, pel que fa als dos grans par­tits espa­nyols, el can­di­dat més ben situat és l’actual pre­si­dent, José Luis Rodríguez Zapa­tero. Però cal dir també que al PSOE no li ha anat bé. Després d’una legis­la­tura sense sotracs impor­tants, el govern soci­a­lista no ha acon­se­guit con­so­li­dar la majo­ria. Cap senyal indica que Zapa­tero pugui ni tan sols acos­tar-se als resul­tats que va acon­se­guir Aznar en la segona legis­la­tura.

Els dos grans objec­tius polítics del líder soci­a­lista no s’han acom­plert. El nou Esta­tut de Cata­lu­nya no ha estat el gran tri­omf que volia que fos un dels seus grans ava­la­dors i el procés de paci­fi­cació al País Basc s’ha frus­trat amb el tren­ca­ment de l’alto el foc d’ETA. Però tam­poc el Par­tit Popu­lar n’ha tret un gran pro­fit. A Mari­ano Rajoy tam­poc li ha anat bé. Pot­ser perquè el líder con­ser­va­dor va basar la seva opo­sició en un dis­curs des­me­su­ra­da­ment catas­tro­fista.

El final de la treva no ha com­por­tat fins ara un aug­ment sig­ni­fi­ca­tiu de l’acti­vi­tat ter­ro­rista. “ETA ha apro­fi­tat les con­ver­ses per enfor­tir-se”, repe­tien una vegada i una altra els diri­gents popu­lars. No ha estat així. I l’opinió pública tam­poc és tan mani­pu­la­ble.

Com que res fa pen­sar que ni el PSOE ni el PP gua­nya­ran les pròximes elec­ci­ons amb una còmoda majo­ria, una vegada més els par­tits més petits seran deter­mi­nants en l’esta­bi­li­tat par­la­mentària futura. En aquest sen­tit, Zapa­tero aca­barà la legis­la­tura mala­ment. La va començar amb el suport de tot­hom i l’aca­barà només amb el del PNB.

Pel que fa a Rajoy, en el cas que el PP guanyés les elec­ci­ons, no ho tin­dria tam­poc gens fàcil per acon­se­guir socis de govern. Per tant, ara que arranca la cam­pa­nya la gran incògnita es manté: quina estratègia d’ali­an­ces fia­bles han estat capaços de des­ple­gar els dos grans par­tits?