Les armes no eduquen, la mili tampoc

La set­mana pas­sada tan­cava por­tes a Girona la fira sobre ori­en­tació acadèmica i labo­ral Expo­jove. Sense defa­llir ni un sol any, les enti­tats de la Coor­di­na­dora –pri­mer les vin­cu­la­des al Con­sell Muni­ci­pal de Soli­da­ri­tat i Coo­pe­ració de la ciu­tat, i ara les del grup Atu­rem totes les Guer­res– van assis­tir-hi per denun­ciar la presència de l’estand de l’exèrcit, i recor­dar que “les armes no edu­quen, les armes maten”. Per a molts joves que encara no saben cap on diri­gir el seu futur pro­fes­si­o­nal, l’exèrcit aterra amb una pro­mesa temp­ta­dora d’aven­tu­res exci­tants i un reclam imba­ti­ble: feina esta­ble, amb certs pri­vi­le­gis que cap altra feina ofe­reix, apta per a tots els currículums esco­lars, i acces­si­ble a totes les but­xa­ques (for­mació gratuïta). En un con­text de crisi com l’actual, i la can­ta­re­lla d’una pos­si­ble guerra amb què es vol legi­ti­mar el rear­ma­ment més inde­cent fet mai a la Unió Euro­pea, la presència de l’exèrcit a Expo­jove ens torna a inter­pel·lar sobre els valors que volem pro­moure entre les noves gene­ra­ci­ons, però també sobre un tema que ja crèiem superat: el res­ta­bli­ment de l’obli­ga­to­ri­e­tat del ser­vei mili­tar, que ha pla­nat en algu­nes tri­bu­nes mediàtiques i polítiques, tot acom­pa­nyant aquest nou relat tre­men­dista que embol­ca­lla l’engreix dels pres­su­pos­tos euro­peus de Defensa. A Espa­nya la mili va dei­xar de ser obli­gatòria l’any 2001. Però l’amenaça russa i la de Trump a aban­do­nar l’OTAN ha fet que alguns països com Ale­ma­nya es replan­te­gin si cal tor­nar o no a la jura de ban­dera. En aquest debat sobre el res­ta­bli­ment del ser­vei mili­tar, el soroll de les armes és eixor­da­dor i amb prou fei­nes hem pogut escol­tar els argu­ments del paci­fisme: una mili obli­gatòria vul­nera la lli­ber­tat d’elecció de les per­so­nes, reforça les estruc­tu­res auto­ritàries per l’obediència cega que s’hi imposa, inter­romp l’edu­cació dels joves, pot anar en con­tra de les con­vic­ci­ons ètiques i morals dels reclu­tes, repre­senta una des­pesa pública exa­ge­rada… i a més, entre­nar per a la guerra nor­ma­litza la violència. Què volem real­ment per als nos­tres joves? Un futur basat en la violència i el con­flicte, o un futur en què la soli­da­ri­tat, la con­vivència i la pau siguin els valors fona­men­tals que guiïn les seves vides? L’elecció és ben fàcil.