En un precedent artícul publicat fa deu anys, havem posat en evidència la greu situació del català de l’Alguer. Sol per donar un exemple, més o manco lo 20% dels ciutadans parlen l’alguerés i solament lo 2% lo sap escriure correctament. Avui com ahir la nostra llengua viu les mateixes dificultats i límits, no és canviat arrés, ansis la situació és més greu. Havem posat en relleu los límits que afronta l’alguerés així com la llengua sarda: no és llengua oficial i l’estatut de la Regió Especial de la Sardenya, aprovat amb llei constitucional lo 26 de febrer del 1948, diferentment d’altres regions autònomes italianes (Trentino Alto Adige i Valle d’Aosta, que preveuen la cooficialitat de l’alemany i del francès), no preveu ninguna norma de tutela per les dues llengües minoritàries, come el sard i el català de l’Alguer.

Els actuals instruments legislatius de l’Estat italià i de la Regió Sardenya no són suficients per limitar el risc actual d’extinció, i per actuar concretes accions de tutela i promoció. Per això avui com ahir diem que hi és la urgència que el Municipi de l’Alguer actuï una política lingüística coherent i constant, que no sigui sol en ocasió de visites oficials o comunicacions epistolars o verbals amb Catalunya. Té de posar en marxa un ofici apòsit amb personal expert i competent que s’ocupi a 360 graus de política lingüística. Un ofici que faci projectes i que sigui punt de referiment de tot l’aparat administratiu municipal. És necessari que la institució local, en col·laboració de totes les entitats culturals i les empreses, actuï una campanya de normalització feta en manera científica, no és més temps d’improvisació i incompetència.

Lo municipi de l’Alguer del 2011, gràcies a la col·laboració de l’Espai Llull, té un important instrument, que és lo pla estratègic de política lingüística, fins avui mai actuat. Aqueix pla preveu diverses accions i objectius com: garantir el coneixement i l’ús del català de l’Alguer a les noves generacions; reforçar l’ús del català de l’Alguer entre les persones que ja el parlen, amb l’objectiu de garantir la transmissió generacional i augmentar el sou valor social; donar prestigi i valor positiu a la llengua històrica; estimular el consum cultural en català de l’Alguer; utilitzar les tecnologies lingüístiques, crear relacions amb les altres comunitats lingüístiques catalanes i, a través del social networks, incrementar les possibilitats d’ús del català. Contràriament a la voluntat prevista en aqueix pla, arrè fins avui és estat fet. Per posar en marxa aqueixos objectius hi vol competència i disponibilitat financiera. Com escriu l’amic i estudiós alguerés Guido Sari, “fins que la llengua local sarà vista com un fet d’escassa importància, que no mereix esforços financers per a actuar una planificació lingüística de promoció d’ús, i fins que les discussions sobre la llengua quedaran en un marc acadèmic de pocs usuaris, l’idioma històric de l’Alguer continuarà el seu camí de retrocés”. Les entitats culturals alguereses, com l’Òmnium Cultural de l’Alguer, l’Ateneu Alguerès i l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer, d’anys treballen a favor de la promoció del català de l’Alguer, ma aqueixa acció sense el contribut fonamental del Municipi, no és suficient per limitar el risc d’extinció de la nostra llengua.