Aquesta setmana ha estat el torn de Cristóbal Montoro. Tampoc sap res de la guerra bruta contra els partits independentistes. “L’única operació Catalunya és el seu rescat” a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA), va arribar a dir dilluns en la comissió del Congrés. De la llarga llista de dirigents del PP que hi han comparegut no només destaca el suposat desconeixement col·lectiu d’uns fets àmpliament documentats i gravats, sinó també les formes que gasten. Mariano Rajoy, María Dolores de Cospedal i Jorge Fernández Díaz es van abraçar al “I a mi, què m’explica?”. Però d’Alícia Sánchez-Camacho es va haver d’aguantar que apugés el to contra els diputats i es fes la víctima amb la cantarella que va ser ella la que va haver de fer les maletes i marxar de Catalunya rumb a Madrid. I aquesta setmana, de qui va ser ministre d’Hisenda de José María Aznar i Rajoy entre el 2011 i el 2018, es va suportar un to de mofa constant que va enutjar tothom i va valdre el retret d’un diputat socialista per l’accent “xulesc”. Tot i que molts d’ells ja no estan en política activa, el pas de la corrua de líders populars pel Congrés exemplifica molt bé l’actitud del partit amb les institucions: omplir-se’n la boca per després menystenir-les a la mínima oportunitat.