Fes un miracle

Tota la vida cre­ient que els mira­cles els feien les per­so­nes en vida i que eren les seves acci­ons les que les conduïen a ser decla­ra­des san­tes i ara es veu que d’Antoni Gaudí (de qui el 2026 se cele­brarà el cen­te­nari de la seva mort) hem d’espe­rar un fet mira­culós perquè sigui con­si­de­rat sant. Així ho va expli­car el teòleg Armand Puig dilluns, durant una entre­vista en el Més 3/24, després que el papa Fran­cesc hagi decla­rat l’arqui­tecte de la Sagrada Família vene­ra­ble, que és el pri­mer pas per a la seva bea­ti­fi­cació i cano­nit­zació. La magna obra del geni, tot i que és una mera­ve­lla, segons parau­les de mossèn Puig, no lliura Gaudí d’haver de fer una gesta des de la tomba en aquest camí cap a la san­ti­fi­cació. Tal com està el món, em surt una llista força llarga de fronts en què con­vin­dria molt que l’“arqui­tecte de Déu” inter­cedís per trans­gre­dir l’ordre de les coses. Una inter­venció sobre­na­tu­ral, cal­dria. Podria fer alguna cosa per posar fi a les guer­res d’Ucraïna i Pales­tina? I per donar res­posta a l’emergència huma­nitària que es viu al Sudan? Podria parar el peus al boig de Trump i els seus sequaços? I per atu­rar l’avenç de l’extrema dreta a Europa? I per can­viar la tendència de l’incre­ment de tem­pe­ra­tu­res a la Medi­terrània? Antoni Gaudí, t’ho dema­nem, fes un mira­cle.