Criminalment ‘cutres’

Això han demos­trat ser els alts res­pon­sa­bles de la segu­re­tat de l’Estat espa­nyol amb els atemp­tats de l’agost del 2017. Que de cri­mi­nals ho eren, és clar; aquells atemp­tats van ser un crim d’estat que no va tenir unes pro­por­ci­ons molt més grans pel seu innat cutrerío. Efec­ti­va­ment, si en lloc d’aga­far qua­tre eixe­le­brats hagues­sin aga­fat gent mit­ja­na­ment com­pe­tent perquè no els petés als mor­ros el mate­rial que pre­pa­ra­ven, ara estaríem plo­rant per cen­te­nars de vícti­mes i per un monu­ment des­truït. Tot per estal­viar-se uns calés, que algun dia sabrem si és que real­ment tenien poc pres­su­post o algú se’ls va embut­xa­car, que vist el nivell del per­so­nal tam­poc seria impen­sa­ble. Aquesta set­mana s’ha sabut un altre detall que demos­tra el nivell: va ser en fer-se públic el que paga­ven al sinis­tre imam de Ripoll (de fet, pro­ba­ble­ment encara li paguin, ja que ningú ha pro­vat la seva mort), perquè, home, si con­trac­tes algú perquè encapçali l’esca­mot que us ha de sal­var del des­mem­bra­ment del vos­tre sagrat estat, és de supo­sar que serà algú de major cate­go­ria que un poca­pena dis­po­sat a fer d’agent secret per cinc-cents eurets al mes, que per aquest preu ja ningú no està dis­po­sat ni a anar a la can­to­nada a com­prar tabac. Cri­mi­nals? I tant! Cutres? Més.