La diada de Sant Jordi té molts components que la catapulten a la categoria de festa meravellosa però n’hi destaca un, d’element, que fa que realment sigui una jornada inigualable: no cal tenir parella per celebrar l’amor, un fet que, dit de pas, la converteix en una cita universal. És el nostre particular dia dels enamorats, no hi ha cap dubte que no té competidor a la vista, però on està escrit que l’únic enamorament vàlid és el que compartim amb una parella tradicional que també amara el desig? L’amor romàntic que és cosa de dos no és l’únic que s’ha guanyat el dret a ser celebrat. Celebrar l’amor és celebrar la vida, i la vida, mal que ens pesi en alguns instants, s’ha d’exalçar a cada moment. Així que no s’ho pensin dos cops i aprofitin el dia d’avui per enaltir l’amor que sentim per la parella o parelles, per un familiar, per una amiga, per un cuidador, per un veí, per un animal... Celebrem el poliamor, l’amor platònic, l’etern, el furtiu, el prohibit, el compartit, els amors que van i venen, els amors que romanen i els amors dels quals acabarem fugint. L’amor és polièdric, farcit de formes i colors, així que celebrem l’amor instantani i el que es cou a foc lent, el que perdura en la memòria i el que amb prou feines s’hi instal·la. Celebrem l’etern i l’esporàdic. Celebrem el primer amor i l’amor últim, l’infrangible i el precari. Els enamoraments que sacsegen, els que ajuden a compassar la respiració, els incondicionals i els que són difícils d’explicar, els inconfessables i els que cridaries als quatre vents. Els amors que ens salven i els que ens ajuden a estimar-nos millor. Els que s’amaguen en un poema o en una rosa. Celebrem que avui, diada de Sant Jordi, en una part del món hi ha una mica més d’amor. Tinguem present, com m’agrada recordar, el que deia el gran poeta Màrius Sampere: “Només es perden, per sempre, els dies sense amor.”