Visca la República!

Les commemoracions sobre la proclamació de la II República l'any 1931 no són gens gratuïtes i cada dia més necessàries, perquè la memòria és feble i els revisionistes juguen amb la indiferència generalitzada per manipular la veritat. La situació actual de crisi ens recorda on érem fa quatre dies quan encara teníem consciència de classe, i on som ara, quan de cop hem deixat de ser nou-rics. La crua realitat és un gran argument per retrobar els bons valors republicans, i participar i convidar amics, coneguts i saludats en els diferents actes que organitzen les associacions per la recuperació de la memòria històrica i, en alguns casos les institucions, com la modèlica exposició El somni republicà a la Casa de Cultura de Girona. Aquest activisme només es pot mantenir des d'una perspectiva republicana i federal, sentiments que no sembla que aixequin gaire passions avui dia, quan els qui tenen realment la paella pel mànec, és a dir, els amos del diner i de la política, perden el cul per rendir vassallatge a l'hereu de la casa reial borbònica com si el coneixement de la història, una vegada més, no servís per res. El problema és senzill: quants diners hem d'aportar els ciutadans per mantenir tota la parafernàlia de la reialesa i què ens ha aportat i ens aporta el rei i el seu llinatge. Ho posin en una balança i ja em diran. Hi ha indicis que el paper de Joan Carles I durant el 23-F no va ser tant diàfan com ens han volgut fer creure. Si els colpistes haguessin estat un xic més intel·ligents no els hagués costat gaire decantar voluntats i no cal aventurar el que ens esperava. Avui sembla tot plegat un joc de soldadets, però s'ha de tenir una certa edat i haver hagut de conviure prop d'un any i mig a les casernes (la mili tenia les seves parts positives) per veure quina mena de sang corria per les venes dels comandaments de l'exèrcit espanyol que heretàvem del franquisme. Que la prudència no ens faci traïdors.