de set en set

Visca la República!

La crua realitat és un gran argument per retrobar els bons valors republicans

Les com­me­mo­ra­ci­ons sobre la pro­cla­mació de la II República l'any 1931 no són gens gratuïtes i cada dia més necessàries, perquè la memòria és feble i els revi­si­o­nis­tes juguen amb la indi­ferència gene­ra­lit­zada per mani­pu­lar la veri­tat. La situ­ació actual de crisi ens recorda on érem fa qua­tre dies quan encara teníem consciència de classe, i on som ara, quan de cop hem dei­xat de ser nou-rics. La crua rea­li­tat és un gran argu­ment per retro­bar els bons valors repu­bli­cans, i par­ti­ci­par i con­vi­dar amics, cone­guts i salu­dats en els dife­rents actes que orga­nit­zen les asso­ci­a­ci­ons per la recu­pe­ració de la memòria històrica i, en alguns casos les ins­ti­tu­ci­ons, com la modèlica expo­sició El somni repu­blicà a la Casa de Cul­tura de Girona. Aquest acti­visme només es pot man­te­nir des d'una pers­pec­tiva repu­bli­cana i fede­ral, sen­ti­ments que no sem­bla que aixe­quin gaire pas­si­ons avui dia, quan els qui tenen real­ment la pae­lla pel mànec, és a dir, els amos del diner i de la política, per­den el cul per ren­dir vas­sa­llatge a l'hereu de la casa reial borbònica com si el conei­xe­ment de la història, una vegada més, no servís per res. El pro­blema és sen­zill: quants diners hem d'apor­tar els ciu­ta­dans per man­te­nir tota la para­fernàlia de la reia­lesa i què ens ha apor­tat i ens aporta el rei i el seu lli­natge. Ho posin en una balança i ja em diran. Hi ha indi­cis que el paper de Joan Car­les I durant el 23-F no va ser tant diàfan com ens han vol­gut fer creure. Si els col­pis­tes hagues­sin estat un xic més intel·ligents no els hagués cos­tat gaire decan­tar volun­tats i no cal aven­tu­rar el que ens espe­rava. Avui sem­bla tot ple­gat un joc de sol­da­dets, però s'ha de tenir una certa edat i haver hagut de con­viure prop d'un any i mig a les caser­nes (la mili tenia les seves parts posi­ti­ves) per veure quina mena de sang cor­ria per les venes dels coman­da­ments de l'exèrcit espa­nyol que heretàvem del fran­quisme. Que la prudència no ens faci traïdors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.