català a la terrassetA
Moll i mullat
Alguns internautes, en descobrir que a moll i mullat hi correspon només mojado, s'emocionen fins al punt d'afirmar que només moll pot fer d'adjectiu i que dir que un carrer està mullat i no moll és com dir que està netejat i no net. La inseguretat general fa que afirmacions com aquesta, tan benintencionades com inconsistents, s'escampin i les acabin fent seves els serveis lingüístics d'alguna universitat catalana. És bo reforçar la identitat però mai al preu d'inventar diferències i angoixar un usuari ja prou desconcertat. El GDLC i el D62 entren mullat com a adjectiu i, per tant, com a sinònim de moll. I el DIEC, encara que no l'entri, està ple d'exemples que avalen aquest ús: “anava tot mullat”, “esprémer un mocador mullat”, “patinar sobre l'asfalt mullat”, etc.
Sec i assecat
I és que un participi fa d'adjectiu però no és un adjectiu. Una fulla assecada no és una fulla seca. El participi pressuposa una acció i un agent, l'adjectiu parla d'una qualitat intrínseca, al marge de què l'ha causada. Per això, quan un participi passa a adjectiu, un bon diccionari l'ha d'entrar com a adjectiu. I el DIEC, igual que entra cansat o decidit, ha d'entrar mullat. És legítim lamentar que moll es perdi, i animar l'usuari a preferir moll a mullat, però és fals i contraproduent fer creure a algú que parla malament quan diu que el terra està mullat.