La febre de l'iPhone

Steve Jobs és un geni. No només pel seu bri­llant domini de la tec­no­lo­gia sinó pel seu mes­tratge per moure’s en el capi­ta­lisme. El pre­si­dent d’Apple l’ha entès com ningú. Una de les claus del nos­tre sis­tema econòmic és la cre­ació de neces­si­tats. Fer que els con­su­mi­dors sen­tin que irre­me­ia­ble­ment han de com­prar deter­mi­nats objec­tes fins ales­ho­res intrans­cen­dents. Jobs ho ha fet múlti­ples vega­des. Ha acon­se­guit que els Ipods i els Mac­Bo­oks siguin objec­tes d’alta neces­si­tat. I ho ha fet dis­se­nyant estratègies no aptes per a addic­tes. Sense dei­xar pas­sar llargs lap­sus de temps, treu al mer­cat millors ver­si­ons de pro­duc­tes que pocs mesos enrere es van ven­dre com el súmmum de la inno­vació tec­nològica i que ara, sense estar amor­tit­zats, són gai­rebé fer­ra­lla. Amb l’iPhone està fent el mateix.

Els milers de per­so­nes que aquests dies cor­ren a com­prar el seu nou giny com si el neces­si­tes­sin per res­pi­rar no són més que ove­lle­tes enta­ba­na­des pels afi­nats plans empre­sa­ri­als de Jobs. Ove­lle­tes que s’apres­sen a jubi­lar els mòbils antics (segu­ra­ment no tan antics) per abraçar-se al mes­sies telefònic. I ho fan fir­mant com­pro­mi­sos de per­manència de 24 mesos amb Movis­tar pas­sant per alt que en pocs mesos apa­rei­xerà com a gran nove­tat un iPhone millo­rat de 32 GB (els actu­als són de 8 o 16 GB) que con­ver­tirà en obso­lescència tec­nològica l’apa­rell que ara sub­jec­ten orgu­llo­sos a les mans. Qual­se­vol per­sona amb cert gust per la fun­ci­o­na­li­tat i el dis­seny que hagi de can­viar de mòbil perquè el seu reclama a crits una jubi­lació com­prarà a cegues el genial giny d’Apple. Però fer-ho perquè Jobs ha deci­dit des del seu des­patx de Cuper­tino que ara és el moment és com a mínim ridícul.