Trossos

Popu­lars

Quan la pode­rosa maquinària soci­a­lista ha pro­cla­mat el PSC com a vot útil per fre­nar la inde­pendència de Cata­lu­nya, el PP català s'ha tro­bat sense tenir gai­rebé cap dis­curs en exclu­siva, seu i només seu. O si més no cap dis­curs en què ells siguin els més potents i els més ben situ­ats. Han cre­gut tro­bar la ins­pi­ració en Sarkozy i han anat als clàssics: la mà dura res­pecte a la immi­gració, asso­ci­ada a la delinqüència. Un ter­reny gai­rebé verge i amb mol­tes pos­si­bi­li­tats.

Bada­lona

Curi­o­sa­ment, havent-hi índexs d'immi­gració més alts a mol­tes pobla­ci­ons cata­la­nes, el PP ha con­cen­trat la seva cam­pa­nya sobre aquest tema a Bada­lona. També hi ha un càlcul. El seu can­di­dat muni­ci­pal ja hi va tenir bons resul­tats amb aquest dis­curs i cre­uen que els pot millo­rar a les pròximes elec­ci­ons i fins i tot asso­lir l'alcal­dia. I el PP neces­sita com el pa que menja una alcal­dia gran a Cata­lu­nya, per des­men­tir la seva imatge de mar­gi­na­li­tat. Bada­lona és l'opor­tu­ni­tat.

Càlculs

Els càlculs no estan mal fets. El pro­blema és que s'abordi una matèria explo­siva com aquesta per càlcul elec­to­ral. No vol dir que no hi hagi pro­ble­mes. N'hi ha. I hi ha camp per córrer perquè des d'altres par­tits i sec­tors soci­als s'ha vol­gut negar que hi hagués pro­ble­mes. Però quan els afron­tes només amb les ulle­res de les pròximes elec­ci­ons ten­dei­xes ine­vi­ta­ble­ment a la histèria en el diagnòstic i a l'embo­lica que fa fort en la teràpia.