Les sortides escolars i el sentit comú

El Síndic de Greu­ges pot actuar d'ofici en tot allò que li sem­bli adi­ent i, per tant, també pot ana­lit­zar tant com vul­gui el con­flicte entre el Depar­ta­ment d'Edu­cació i els mes­tres que ha por­tat alguns cen­tres a supri­mir les sor­ti­des acadèmiques i de lleure com a pro­testa per la reforma legis­la­tiva del sec­tor. A veure, però, si amb una mica de sort d'aquesta anàlisi el síndic pot con­cloure que el que ens convé més a tots ple­gats és incor­po­rar a aquesta dis­cussió una mica més de sen­tit comú del que es pot ende­vi­nar dar­rere de les referències que ell mateix fa a una pre­sumpta vul­ne­ració dels drets dels infants o de la pos­si­bi­li­tat que alguna fede­ració de pares d'alum­nes denunciï els cen­tres que han supri­mit aques­tes acti­vi­tat.

És fran­ca­ment trist i lamen­ta­ble que ens hàgim hagut de posar a refle­xi­o­nar sobre les sor­ti­des i les colònies esco­lars arran d'una rebe­que­ria del col·lec­tiu docent, quan es tracta d'una qüestió que hau­ria d'haver estat resolta fa temps perquè n'ha cadu­cat el sen­tit i els mètodes que es fan ser­vir.

Amb la pers­pec­tiva de desen­vo­lu­pa­ment de mit­jans tec­nològics que tenim al davant, les sor­ti­des cul­tu­rals i els viat­ges d'estu­dis cons­ti­tu­ei­xen una des­pesa supèrflua de diners per als pares i de temps i ener­gia per als mes­tres, perquè no hi ha res que els esco­lars no puguin veure o saber des de l'escola o des de casa. El des­plaçament per atan­sar-se al conei­xe­ment ja és cosa del pas­sat.

I si par­lem del lleure, del con­tacte amb el medi natu­ral o de qual­se­vol altre aspecte lúdic –i com­ple­men­tari–, ja començaria a ser hora que deixéssim d'exi­gir als mes­tres que siguin també pallas­sos, entre­na­dors, guies, moni­tors de lleure, moni­tors d'esport, infer­mers i vigi­lants i que s'hagin d'enro­lar si us plau per força en excur­si­ons que els reque­reix una dedi­cació i una altíssima res­pon­sa­bi­li­tat que ningú no els com­pensa.

Hi ha, en aquest país, excel·lents pro­fes­si­o­nals del lleure per a totes les edats, i espe­ci­al­ment per a joves i mai­nada. No seria més raci­o­nal i millor per a tots con­tri­buir a estruc­tu­rar sòlida­ment aquest sec­tor com­ple­mentària­ment a l'edu­ca­tiu i ofe­rir, alhora, un alleu­ja­ment als ense­nyants i als pares?