A la tres
Catalanitzar la vaga
Alguns polítics de casa nostra van demanar que s'intentés donar un enfocament català a la mobilització d'ahir, afegint a les reivindicacions que afecten tota la classe treballadora d'arreu aquelles qüestions que perjudiquen Catalunya des del punt de vista econòmic o no econòmic. Com dirien els espanyols, d'això se'n diu aprofitar que el Pisuerga passa per Valladolid; dita que, degudament catalanitzada no només lingüísticament sinó també geogràficament, podria versionar-se com aprofitant que l'Ebre passa per Amposta. Però no cal.
Haig de dir que si hi ha res catalanitzat a Catalunya, això és la vaga. Literalment. En un segle llarg de lluita dels treballadors, abans classe, ara col·lectiu, amb vagues més o menys generals, sectorials i de fam, el mot s'ha anat consolidant en el vocabulari d'una manera transversal. Durant els dies previs a la convocatòria vaig parar l'orella en algunes converses de cafè, o de botiga, o de carrer, i, sense cap excepció, els interlocutors es referien a vaga encara que la conversa fos en castellà. “¿Harás vaga?”, s'interpel·lava molta gent que no té el català com a idioma d'ús comú. I pensar que fins no fa gaires anys allò que se sentia era el cas invers: “Què, noi, que faràs huelga?”, recordem que deien els nostres avis amb accent obert a la e, i la a, neutra.
L'aportació catalana al vocabulari sindical és històrica. I si en els últims anys hem consolidat vaga en el castellà parlat a Catalunya només ha estat per sumar-la a l'antònim de vaguista, el famosíssim esquirol que els espanyols apliquen, com tothom sap, a aquells a qui no vaga fer vaga.