La santedat dels convocants dels saraus públics

La imatge de caos de la ciu­tat ha tor­nat a dei­xar boca­ba­dats una sèrie de senyors que sem­pre fan cara de no tenir res a veure amb el que hi passa. Pri­mer, l'alcalde Jordi Hereu, que es va can­sar de repe­tir obvi­e­tats sobre qui es per­so­na­ria en el judici com a part denun­ci­ant i qui paga­ria les des­tros­ses. Donava per supo­sat que els res­pon­sa­bles seran con­dem­nats i tin­dran prou diners per pagar els efec­tes de la bes­ti­a­li­tat. Segon, el con­se­ller Saura, imma­cu­lat en l'habi­tual paper d'espia doble. També els sin­di­cats con­vo­cants, que alguna res­pon­sa­bi­li­tat deuen tenir en la festa. Són com aquells veïns que orga­nit­zen un sarau a la ter­rassa i cul­pen els seus con­vi­dats dels efec­tes nega­tius que ha tin­gut la seva con­vo­catòria a casa teva. Saura, a més, viu la seva par­ti­cu­lar esqui­zofrènia de ser con­se­ller d'Inte­rior i alhora líder d'una for­mació que s'apunta a un bom­bar­deig. Com a exem­ple, el secre­tari gene­ral d'Inte­rior, Joan Boada, que era a la mani­fes­tació en comp­tes de ser a la con­se­lle­ria –suposo que li hau­ran des­comp­tat el dia de vaga–. Ha estat diver­tit, de nou, el que­queig de l'alcalde repe­tint que els res­pon­sa­bles no que­da­ran impu­nes. ¿Algú en recor­darà alguna cosa d'aquí a un parell de dies? ¿No hau­rien de pagar les des­tros­ses Comis­si­ons Obre­res i UGT, ara que tenen tant de cash com a comis­si­o­nis­tes dels aco­mi­a­da­ments mas­sius? Posat a ser mal­pen­sat, no m'estra­nya­ria que més d'un mem­bre del govern bus­qui els efec­tes col·late­rals. Qui gua­nya en totes aques­tes con­vo­catòries? Les orga­nit­za­ci­ons d'esquerra –amb Zapa­tero al cap­da­vant– volen mobi­lit­zar els pos­si­bles elec­tors perquè els son­de­jos els ator­guen uns resul­tats magres. La manera de des­per­tar-los de l'anestèsic passa per ele­var el volum de la mega­fo­nia i invo­car el vell espe­rit revo­lu­ci­o­nari. Els eslògans sona­ven, però, més anti­quats que un xotis. Entre els patètics, el líder de la UGT, d'oratòria anal­fa­beta. O un tal Fernández Toxo esmen­tant una cançó de Ketama: “No esta­mos solos y sabe­mos lo que que­re­mos”. Segur?