Com el Cid

Si esteu farts d'algun per­so­natge del món del cor, no ho sé, posem per cas, l'ano­me­nada Prin­cesa del Pue­blo, que actu­al­ment ocupa –sense exa­ge­rar– hores diàries de la pro­gra­mació tele­vi­siva... Si n'esteu farts, dic, i espe­reu el moment que la seva popu­la­ri­tat vagi de baixa..., si con­fieu que un feno­men d'aques­tes carac­terísti­ques tin­gui data de cadu­ci­tat..., hau­reu de posar-hi paciència, moo­olta paciència.

Com ja és sabut, els direc­tius de Tele-5 són feres ferot­ges i insa­ci­a­bles, que no dei­xen esca­par la seva presa men­tre ensu­min la flaire de la sang. El procés fins ara con­sis­tia a engrei­xar l'ani­mal, expo­sar-lo públi­ca­ment perquè tot­hom tin­gui el desig de cla­var-li quei­xa­lada i començar ale­gra­ment la matança, esquar­te­rant-lo, esbu­de­llant-lo i dei­xant-lo morir len­ta­ment.

La mort de la bèstia també esdevé un espec­ta­cle i dóna car­nassa als vol­tors unes set­ma­nes més, pot­ser mesos. Sovint els pro­gra­mes aco­llien com a rèmora algun fami­liar del per­so­natge tros­se­jat en públic, que con­ti­nu­ava rega­li­mant sang, però a poc a poc la cor­tina de l'oblit aca­bava caient damunt del famós des­a­pa­re­gut.

Però a par­tir d'ara Tele-5, els mons­tres devo­ra­dors que la diri­gei­xen, s'han empes­cat una manera de treure ren­di­ment als per­so­nat­ges fins i tot després de la seva mort i fune­rals públics. Aviat podrem veure, al pro­grama Más allá, entre­vis­tes amb Rocío Jurado, Car­mina Ordóñez o Pedro Car­rasco. El pre­sen­ta­dor de l'espai serà –és clar!– Jordi González, amb la col·labo­ració d'una mèdium britànica i algun parent del mort que ingres­sarà una quan­ti­tat en efec­tiu. Es podria creure que les feres, un cop far­tes, començaran a tenir escrúpols, però no és ni serà mai així. Sem­pre en volen més: són feres sal­vat­ges.

I men­tre s'anun­cia tot això, el pre­si­dent de Tele-5 i d'UTECA (Unión de Tele­vi­si­o­nes Comer­ci­a­les Aso­ci­a­das), Ale­jan­dro Eche­varría, ha adver­tit que Espa­nya no pot supor­tar la sag­nia que sig­ni­fi­quen les tretze tele­vi­si­ons públi­ques autonòmiques i que cal­dria començar a raci­o­na­lit­zar el pano­rama.

I em pre­gunto si també accep­ta­rem amb con­for­mada resig­nació que esbu­de­lla­dors i esbu­de­llats ins­tal·lin el circ romà a la saleta de casa nos­tra.