Celestial Corbacho

La independència de Catalunya serà violenta? El ministre Corbacho ha advertit que sí, que la independència serà traumàtica i que en cap cas serà pacífica, i jo em pregunto si és que s'ha begut l'enteniment o de debò pensa exactament el que diu.

Afirmar que la plena sobirania d'un país el faria viure en garrotada permanent és ben bé mostra de sobirana ximpleria. Que potser la independència de França, Espanya, Irlanda o Burkina Faso s'han instal·lat en la batussa constant? Ni la de Bòsnia, camarada ministre. La violència, per sort, sempre passa avall.

Podem imaginar que el bon Celestí ha confós un estat permanent amb una condició transitòria, i el que volia dir en realitat era que el procés de separació respecte a Espanya seria molt boterut. Asseveració que després ha reblat, amb més finor lingüística, l'altre camarada, l'impagable Joan Ferran, dient que segur que hi hauria confrontació pel camí. Aquí ja no hi veiem tanta ximpleria com diableria, associant un procés de llibertat i emancipació al pitjor dels inferns.

Però celebro que tan insignes visionaris hi vegin més i millor que jo, un pobre miop, incapaç d'anticipar les baralles dels meus fills. Els agraeixo de tot cor l'avís als navegants, la seva clarividència i dot d'endevinació. No fa mai nosa que t'alarmin una mica. Ara bé, els demanaria que anessin un pas més enllà i m'aclarissin els motius de la seva certesa. Per què dictaminen que es produiria aquesta col·lisió?

Qui atacaria qui, amics vidents? D'on vindrien les represàlies? I aquest previsible ensorrament econòmic, qui el provocaria? Qui pegaria i qui rebria, i per quin motiu? El tema m'interessa molt, doctors de la catàstrofe, atès que fins ara els detractors de la independència han esgrimit molt pocs motius o arguments. Només demanaria que les raons es guarnissin una miqueta. Com ara enquadernar-ho amb una rosa estampada a la coberta i avalat per la Fundación Pablo Iglesias –prometo que m'ho llegiré igual.

Tot i així, m'han fet feliç, ja que finalment, en una campanya electoral, es parla obertament de la llibertat del meu país. Aquest simple fet ja m'omple de satisfacció. I els que més en parlen són aquells que fins fa molt poc ho havien censurat, menystingut o ridiculitzat. Moltes gràcies, companys de l'aparell del Baix, no sabeu fins a quin punt la posteritat i jo us ho agrairem. Com consta als lectors, sóc aficionat a la futurologia política, i mai no m'havia sentit tan correspost. Quina gent més celestial.