50 companyons

Cin­quanta com podrien ser dot­zena i mitja o un per cada dia de l'any, això tant hi fa. Com­pa­nyons perquè, ¿hi ha algú més fidel a l'hora d'anar amb ell per tot arreu que el que un porta amb si mateix, dins seu, en els replecs més pro­funds del seu cer­vell?

Es tracta avui aquí d'un volu­met amanós, edi­tat fa poc per Ara Lli­bres, on, amb encert oportú, Jaume Subi­rana aplega 50 poe­mes per saber de memòria. Una ini­ci­a­tiva pre­ce­dida ja, sem­pre a cura del mateix autor, d'altres reculls de 50 títols cadas­cun, aptes tots per a ser reci­tats per Nadal, o amb motiu de casa­ments, o en l'avi­nen­tesa de fune­rals, etcètera.

Només que aquesta vegada allò que ver­te­bra els 50 poe­mes esco­llits és la con­dició que se'ls atorga de ser tots ells sus­cep­ti­bles de ser apre­sos de cor i, doncs, de poder sem­pre a volun­tat qui així els pos­se­eix reci­tar-los (o reci­tar-se'ls) on sigui i quan sigui, tot fent-se'ls encara més seus.

A les plau­si­bles raons apun­ta­des lla­vors en el pròleg de Narcís Coma­dira sobre la per­tinència de l'exer­cici memorístic, cabria afe­gir-hi també les adduïdes per George Stei­ner al seu llu­minós Éloge de la trans­mis­sion: saber de cor un poema és par­ti­ci­par-ne de la gènesi i de la difusió, tot opo­sant-se a l'amnèsia pla­ni­fi­cada de l'escola actual.

La tria, altra­ment (com bé cons­ta­tava Riba posat a fer ell també d'antòleg), no deixa de ser una opinió i, com a tal, és assu­mi­ble o refu­ta­ble en vir­tut d'una opinió dife­rent. Que pot coin­ci­dir en aquest cas amb força dels poe­mes tri­ats, tot dis­cre­pant alhora que hi hagi massa Ver­da­guer o poc Vinyoli, i ver­sos tan cacofònics (per no dir fran­ca­ment esca­tològics) com el cèlebre “Jo som el vos­tre ca que bava” (!).

Ara: l'opció aquí oferta no és abso­luta. Sinó més aviat espe­ro­na­dora: a fer-se cadascú la seva pròpia selecció de poe­mes dig­nes de ser recor­dats i evo­cats i reci­tats.

Impro­ba­ble, des­va­gat lec­tor d'aquesta colum­neta: amb quants de com­pa­nyons comp­tes tu en el teu tra­jecte per la vida?