I després de les porres, què?

Les por­res que aquest diari publica sobre les elec­ci­ons apun­ten que l'espe­rit de la mani­fes­tació sobi­ra­nista del 10 de juliol el capi­ta­litza CiU i que el pro­per Par­la­ment tindrà menys inde­pen­den­tis­tes que els dar­rers set anys. Només Josep Maria Ter­ri­ca­bras augura un aug­ment de dipu­tats inde­pen­den­tis­tes, men­tre que totes les altres por­res dibui­xen un Par­la­ment més naci­o­na­lista i menys inde­pen­den­tista.

La hipotètica apa­rició d'algun electe soli­dari o rea­gru­pat a l'arc par­la­men­tari coin­ci­di­ria, segons por­res i enques­tes, amb l'afe­bli­ment dels repu­bli­cans, i allò que tot­hom dóna per fet és una còmoda victòria de CiU. Esvaïda qual­se­vol pos­si­bi­li­tat d'un govern alter­na­tiu al naci­o­na­lista, és a dir, liqui­dat el tri­par­tit per repu­bli­cans i soci­a­lis­tes, l'única incògnita demoscòpica és el marge de mani­o­bra que tindrà Artur Mas per fer govern en soli­tari.

Com que pro­li­fe­ren espe­cu­la­ci­ons sobre càrrecs que ja es repar­tei­xen, Mas ha sor­tit a dema­nar prudència als seus. Per molt que els soci­a­lis­tes diguin que encara hi ha par­tit, els lemes del car­rer Nica­ra­gua que ata­quen el can­di­dat de CiU amb Artur Mas de lo mismo o Ni inde­pen­den­tis­tes ni de dre­tes (ni-ni que denota men­ta­li­tat per­de­dora), el peix del 28-N ja està venut. Mas serà pre­si­dent si cap acci­dent no ho impe­deix, i la clau és saber si gover­narà per majo­ria abso­luta o si neces­si­tarà suports pun­tu­als (geo­me­tria vari­a­ble) o esta­bles (govern de coa­lició o pacte de legis­la­tura).

Arri­bats a aquest punt només exis­tei­xen dues opci­ons. Vin­cu­lar la legis­la­tura cata­lana a la lògica espa­nyola en la mesura que la gran pro­mesa de Mas depèn de l'aritmètica al Congrés –el pacte fis­cal català que Fran­cesc Homs esbossa al lli­bre Dret a deci­dir. Estació con­cert– o cana­lit­zar l'espe­rit del 10-J amb ali­an­ces estric­ta­ment naci­o­nals. Dit en altres parau­les, asso­lir pac­tes de no-agressió amb soci­a­lis­tes i con­ser­va­dors al dic­tat de Zapa­tero i Rajoy –a l'espera del con­cert econòmic i l'even­tual entrada de Duran de minis­tre després dels comi­cis espa­nyols– o un pacte entre CiU i ERC que pena­litzi el gir cata­la­nofòbic del PP amb el recurs a l'Esta­tut i l'atac al català.