Quan la memòria du a l'oblit
M'incomoda la discussió sobre l'eliminació del monument franquista que s'alça a Tortosa, en el llit del riu Ebre. Per raons estètiques no m'agrada però em preocupa la mena de vandalisme que un dogmatisme ideològic pot desencadenar. Ja ho vaig viure quan era regidor del primer ajuntament democràtic de la meva ciutat. La febre destructora contra els elements arquitectònics o memorialístics que el franquisme havia deixat, a més de semblar-me que portava una certa càrrega revengista, vaig considerar que atemptava contra la memòria històrica. En el ple que es va votar l'enderroc del monument als caiguts i la supressió de la placa que recordava l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, vaig defensar uns arguments semblants als que he escoltat de llavis de tertulians a Catalunya Ràdio, gens suspectes de cap tendenciositat feixista. Hi ha monuments que és bo de mantenir pel seu valor testimonial. Això sí: desactivant-ne els aspectes elogiosos o propagandístics i ajuntant-hi una explicació, per situar-los en el seu moment històric, per tal de perpetuar la memòria del que va passar perquè fets semblants no es tornin a donar. Recordo la impressió que em va causar la descoberta d'una estela a l'estadi olímpic de Roma, que mantenia la inscripció “Benito Mussolini, dux”. Si no podem suprimir una etapa viscuda, recordem-la i traguem-ne la lliçó pertinent!
