Trossos

Gua­nyar

La cam­pa­nya elec­to­ral serà curi­osa: només hi ha un can­di­dat que té per objec­tiu gua­nyar, men­tre els altres aspi­ren a con­di­ci­o­nar el gua­nya­dor. Tot­hom creu que gua­nyarà CiU. Esquerra i PP, entre altres, mani­fes­ten explícita­ment que volen con­di­ci­o­nar la política de pac­tes i de govern de CiU. El PSC no ho diu en públic –i fa bé– però també ho admet en pri­vat: les seves por­res més opti­mis­tes són les que li per­me­ten con­di­ci­o­nar CiU.

Con­di­ci­o­nar

Per acon­se­guir con­di­ci­o­nar neces­si­tes dues coses: tenir tu tanta força com puguis i que el con­di­ci­o­nat sigui tan feble com sigui pos­si­ble, perquè et neces­siti mal­grat les teves con­di­ci­ons. Per això la cam­pa­nya elec­to­ral de tot­hom serà inten­tar que CiU en surti afe­blida i, per tant, con­di­ci­o­na­ble. Després, ja veuríem qui la con­di­ci­ona. Men­tre que CiU inten­tarà demos­trar que ara cal el govern més fort i menys con­di­ci­o­nat pos­si­ble.

Des­gas­tar

Per aquesta raó, la cam­pa­nya serà un cara a cara de Mas amb tots. Per tant, Mas s'haurà de sen­tir dir de tot: coses que no poden pas­sar totes a la vegada. Que desitja pac­tar amb el PP i amb Esquerra, que vol pro­cla­mar la inde­pendència i que vol evi­tar-la. Cada par­tit l'acu­sarà del con­trari que l'altre. O l'acu­sarà, alhora, de coses incom­pa­ti­bles: de ser Más de lo mismo i de repre­sen­tar una CiU que no té res a veure amb el bon vell pujo­lisme. La qüestió és veure si aques­tes acu­sa­ci­ons incom­pa­ti­bles se sumen o es res­ten entre elles.