Trossos

Madrid

Pot­ser la més gran ope­ració d'Estat de tota la Tran­sició, amb governs soci­a­lis­tes i popu­lars, ha estat l'aposta per Madrid. Es trac­tava de con­cen­trar a Madrid totes les capi­ta­li­tats penin­su­lars: política, finan­cera, econòmica, cul­tu­ral. Dins del model jacobí, optar més per França que no pas per Itàlia: un París que és capi­tal de tot i que com­pe­teix en la lliga inter­na­ci­o­nal i una xarxa de capi­tals de províncies, secundàries i igua­la­des.

Bar­ce­lona

En aquest mapa, Bar­ce­lona no pot ser ni Torí ni Milà. Se li des­tina el paper de Mar­se­lla o de Bor­deus. L'aposta per Madrid es com­pleta amb una aposta per València o per Sara­gossa, perquè s'igua­lin en la lliga regi­o­nal que juguen amb Bar­ce­lona. És un nou mapa polític, econòmic i cul­tu­ral, però es cons­tru­eix amb ciment: infra­es­truc­tu­res, ron­des, trens, auto­pis­tes. En aquest redis­seny del mapa, soci­a­lis­tes
i popu­lars hi han posat
tot el poder i molts recur­sos.

Fac­tura

Un dels efec­tes és l'endeu­ta­ment mons­truós de l'Ajun­ta­ment de Madrid: nou vega­des el de Bar­ce­lona. Gallardón ha anat a veure Zapa­tero per recor­dar-li, a l'hora de pagar, que l'aposta per Madrid no era un assumpte muni­ci­pal, sinó d'Estat. Zapa­tero li ha dit de moment que no, perquè hi ha elec­ci­ons muni­ci­pals l'any vinent. Però ell o algú des de la Mon­cloa aca­barà dient que sí. I l'Estat aca­barà pagant. És a dir, nosal­tres aca­ba­rem pagant la nos­tra quota d'una ope­ració dis­se­nyada con­tra nosal­tres.