Aguantaespelmes

El pri­mer deure de l'intel·lec­tual és par­lar en con­tra del par­tit pel qual vota, fins a risc que l'aca­bin afu­se­llant. (Umberto Eco).

Par­lar de política des de la lite­ra­tura, i tot fent lite­ra­tura, no és cap fri­vo­li­tat, sinó un exer­cici de pro­fi­laxi. Prac­ti­quem-lo.

Vet aquí, doncs, ben­vol­gut lec­tor (espe­ci­al­ment si ets jove), que, temps era temps, hi havia hagut una ins­ti­tució ano­me­nada fes­teig. La bri­llant pàgina des­ti­nada a glos­sar-la que, a tall de pròleg a L'ingenu amor, va dedi­car-li Car­les Riba, estal­via aquí d'esten­dre-s'hi més. En aquell procés interac­tiu a dos, podia haver-hi tan­ma­teix un ter­cer, l'aguan­ta­es­pel­mes, la missió del qual era vet­llar perquè cap dels fes­te­ja­dors no s'excedís (sobre­tot en no cal dir què). Tot va can­viar prou de pressa però. I com bé apun­tava ja fa deu anys Fabián Estapé a les seves memòries De tots colors, “el fes­teig actu­al­ment és un terme gai­rebé arqueològic, perquè es passa del “com et dius?” al “ves­teix-te que et porto a casa”. L'aguan­ta­es­pel­mes es va extin­gir.

Si això ha estat així en l'àmbit de les rela­ci­ons de pare­lla, no sem­bla tan­ma­teix haver estat el cas en el de les con­cer­nents la cosa pública. Gover­nada en aquest país els últims anys, ja que no per un reei­xit ménage à trois, sí per un curiós con­nubi anti­na­tura entre soci­al­demòcra­tes sucur­sa­lis­tes i repu­bli­cans inde­pen­den­tis­tes, al tènue clarobs­cur d'una espal­matòria més ver­dosa que no pas rogenca.

I bé, posats a con­ti­nuar bran­dant aquesta última (els vots no donen per a més), que sigui, dit des d'un wish­ful-thinking evi­dent, entre el par­tit inde­fec­ti­ble­ment més votat i el par­tit més pragmàtica­ment sobi­ra­nista. Amb vista a fer de cor­rec­tiu de la dre­ta­nia d'aquell i de la cata­la­nité d'aquest. Amb més de can­dela llu­ent que titil·lant.

A votar, doncs, ull­clucs i nas­ta­pats, allò que en queda (en queda res?) del PSUC. I que Hegel carallís i Marx bar­but no ens ho pren­guin gaire en compte. Amén.